No sé si anomenar-ho bodegó o retrat, però és el conjunt que m'atreu... la bellesa infinita de les flors silvestres i la saviesa d'una mà que, pels seus solcs, se m'antulla gran... Preciosa!!
Llegeixo el que diu la Paula i penso, no, no tan gran. He, he, he… al menys en comparació de la meva. I menys si és del 2011. Reconec la mà de l'amiga que tenim en comú.
La fotografia es preciosa. I el poema també. M'encanta el final dels dos versos separats.
Siii! Ho has encetat de ple (calla que la localització no hagi sigut també una pista... jejeje) A veure si em demanarà "drets d'imatge" si s'assabenta que he tornat i "l'he fet servir"
No sé si anomenar-ho bodegó o retrat, però és el conjunt que m'atreu... la bellesa infinita de les flors silvestres i la saviesa d'una mà que, pels seus solcs, se m'antulla gran... Preciosa!!
ResponEliminaAferradetes dolcetes, poeta.
Llegeixo el que diu la Paula i penso, no, no tan gran. He, he, he… al menys en comparació de la meva. I menys si és del 2011. Reconec la mà de l'amiga que tenim en comú.
ResponEliminaLa fotografia es preciosa. I el poema també. M'encanta el final dels dos versos separats.
Carme
Siii! Ho has encetat de ple (calla que la localització no hagi sigut també una pista... jejeje)
EliminaA veure si em demanarà "drets d'imatge" si s'assabenta que he tornat i "l'he fet servir"
Petonet dolç