Anònims - CXVI -
(Pineda de Mar. Març 2024. Fujifilm X100F)
Encapello els meus dits
als norais dels teus mugrons
erectes.
- el far del teu esguard
m’ha guiat al recer
de les teves cuixes -
mans que s’ancoren
a les natges
per acollir els embats
que ens xoparan
com salobres escumes blanques.
Comentaris
I què dir dels teus versos... espectaculars!
Enhorabona, poeta.
Aferradetes.
Aferradetes
que el teu cos vol que aprengui.
Navego per la teva pell
com si fos un camell
pel grog desert
cercant els norais
que tu vas eriçar.
Potser és la cerca
més intensa i profunda.
Guardo en el record
tots els moviments
que hem fet tantes vegades
i cada cop guanya
en importància per a mi.
Ara rere la roca
tant a prop de la mar
que en te cura com una mare.
Esperes el meu retorn.
Qui sap si...
tardaré en arribar a la teva riba
i atracar al teu moll.