Anònims - CXVI -

 

(Pineda de Mar. Març 2024. Fujifilm X100F) 

 

Encapello els meus dits

als norais dels teus mugrons

erectes.

 

- el far del teu esguard

m’ha guiat al recer

de les teves cuixes -

 

mans que s’ancoren

a les natges

per acollir els embats

que ens xoparan

com salobres escumes blanques.

Comentaris

  1. sa lluna8/3/24 19:56

    Uauuu, què bona la foto!
    I què dir dels teus versos... espectaculars!
    Enhorabona, poeta.

    Aferradetes.

    ResponElimina
  2. Barbollaire8/3/24 22:24

    Moltíssimes gràcies per les teves paraules.

    Aferradetes

    ResponElimina
  3. qui sap si...16/3/24 12:51

    Repasso les lliçons de geografia
    que el teu cos vol que aprengui.
    Navego per la teva pell
    com si fos un camell
    pel grog desert
    cercant els norais
    que tu vas eriçar.
    Potser és la cerca
    més intensa i profunda.
    Guardo en el record
    tots els moviments
    que hem fet tantes vegades
    i cada cop guanya
    en importància per a mi.
    Ara rere la roca
    tant a prop de la mar
    que en te cura com una mare.
    Esperes el meu retorn.
    Qui sap si...
    tardaré en arribar a la teva riba
    i atracar al teu moll.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada