Perdut entre les ales del somni
penjant de núvols,
a través d’una porta oberta
escoltem les empremtes del cor
Cançó de l’escuma,
dolça veu silenciosa
a cau d’orella,
que llisca mentre esperem.
Comentaris
M'agrada molt la foto y el poema que l'acompanya, un conjunt preciós.
Aferradetes; Miquel Ángel.
Ben tornat al blog, poeta.
T'he vist primer a l'Instagram i no sabia si era un poema recuperat dels anònims antics o un de nou. Que bé que tornis a escriure!
Una abraçada.
Uns petonets dolços a repartir.