Perdut entre les ales del somni
penjant de núvols,
a través d’una porta oberta
escoltem les empremtes del cor
Cançó de l’escuma,
dolça veu silenciosa
a cau d’orella,
que llisca mentre esperem.
Em fa molta il·lusió que tornis per aquí.M'agrada molt la foto y el poema que l'acompanya, un conjunt preciós.Aferradetes; Miquel Ángel.
Comparteixo el mateix que diu sa lluna.Ben tornat al blog, poeta. T'he vist primer a l'Instagram i no sabia si era un poema recuperat dels anònims antics o un de nou. Que bé que tornis a escriure!Una abraçada.
Moltes gràcies, de tot cor Sa Lluna i Carme. M'ha costat tornar, però espero ser constant.Uns petonets dolços a repartir.
Em fa molta il·lusió que tornis per aquí.
ResponEliminaM'agrada molt la foto y el poema que l'acompanya, un conjunt preciós.
Aferradetes; Miquel Ángel.
Comparteixo el mateix que diu sa lluna.
ResponEliminaBen tornat al blog, poeta.
T'he vist primer a l'Instagram i no sabia si era un poema recuperat dels anònims antics o un de nou. Que bé que tornis a escriure!
Una abraçada.
Moltes gràcies, de tot cor Sa Lluna i Carme. M'ha costat tornar, però espero ser constant.
ResponEliminaUns petonets dolços a repartir.