Escenaris: porta i llum





Contrallums encegadors
entre porxades,
per on desapareixen
les paraules.

Porta entreoberta
i gust amarg.
Tacte de molsa
a destemps.

Aromes de llum
desdibuixades
entre ombres encreuades.

Al llinda de la mirada,
vestim el moment
amb el tast,
-necessari, imperiós, plaent-
dels sexes.

L’ombra arriba
com crònica d’un final.

Comentaris

  1. Green on blue
    (Marlango Àlbum: Marlango)

    Whisper whilst I'm
    Still waiting in front of the door
    I wait for you
    Whisper your love and just
    Pick up the days I drop along

    My life is seeping through my hands
    And so
    My blisters bleed out love
    What holds you is not me
    And I'll never close my door

    'Cause I want give you every time
    What you find
    In this mess that I am

    Just whisper
    Your tiny voice
    I know that the stars will shine across your eyes
    I want to open you
    And find what you're hiding inside
    Just whisper
    Just whisper
    Just whisper

    Just whisper
    I know that the stars will shine across your eyes
    I want to open you
    And find what you're hiding inside
    Find a way to give myself
    Find a way to give myself
    Find a way to give all my love to you

    ResponElimina
  2. què puc dir que no sigui repetir el de sempre...

    el que tu em dius de les meves fotos, és aplicable a tu. I tant que sí. Paraules que són imatges, imatges que acompanyen les paraules... tot plegat és dolç i una meravella.

    un petó dolç com la mel de regalèsia :*

    ResponElimina
  3. Una porta oberta i la llum que, timidament, hi entra...

    Dolçor de melodia, de veu i de mots...

    I els nusos de l'elur, que mai li he dit que m'encanten...

    Si el món sabés els petits plaers que brullen per aquest entorn eteri...!

    Bon divendres a tothom i a totdon

    ResponElimina
  4. Collons!!! Quina imatge!!!!
    Senzillamet genial!!!
    De veritat que es teva?? No, no no t'ofenguis, que si em diguessin que es d'en Hamilton (el mestre) m'ho creuria.
    Estic realment corprés. (d'altra banda extrany en mi, jajajaja)
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  5. Ains, Barbollaire... La foto m'ha agradat molt, és molt maca! Com les teves composicions, realment encantadores.

    Salut!

    ResponElimina
  6. La vida està plena de clarsobscurs.La porta sempre mig oberta perquè els rajos de llum hi puguin entrar!
    Bon cap de setmana,poeta!

    ResponElimina
  7. la porta --principi i fi-- dóna a un claustre?

    ResponElimina
  8. elur follet, tu si que em fas envermellir...!
    Petonets de llamps i trons i pluja i... ;¬)************

    MoNaLiTzA quan el teu somriure es dibuixa, màgicament, com si fos el del gat de Chesire, a casa, tot sembla prendre un nou color, una nova textura...
    Si ja sé que passes sovint, malgrat no diguis res... Però quan ho dius, tinc aquesta sensació..
    Diguis o no, és un honor saber que treus el cap per casa. Moltíssimes gràcies, nina... (Per cert, els teus bessons i el meu gran son de la mateixa quinta...) Una abraçada, nina ;¬)

    arrauxat Company, m'afalagues!. I no, no, no m'ofenc, per què?... Moltíssimes gràcies per anar passant i pels comentaris!
    Bon cap de setmana.

    musa moltíssimes gràcies. tu (vosaltres) si que ho sou d'encantadors amb tot aquest apreci que em mostreu sempre...
    Salut!
    Un petonet ;¬)*****

    Joana sempre amb paraules tant plenes de raó... Bon cap de setmana! ;¬)***

    pentesilea Dona a un claustre... al del Escorial de la Segarra (que li diuen)...

    ResponElimina
  9. Un petó de llum i ombres... a l'ombra.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada