Escenaris: porta i llum
Contrallums encegadors
entre porxades,
per on desapareixen
les paraules.
Porta entreoberta
i gust amarg.
Tacte de molsa
a destemps.
Aromes de llum
desdibuixades
entre ombres encreuades.
Al llinda de la mirada,
vestim el moment
amb el tast,
-necessari, imperiós, plaent-
dels sexes.
L’ombra arriba
com crònica d’un final.
Green on blue
ResponElimina(Marlango Àlbum: Marlango)
Whisper whilst I'm
Still waiting in front of the door
I wait for you
Whisper your love and just
Pick up the days I drop along
My life is seeping through my hands
And so
My blisters bleed out love
What holds you is not me
And I'll never close my door
'Cause I want give you every time
What you find
In this mess that I am
Just whisper
Your tiny voice
I know that the stars will shine across your eyes
I want to open you
And find what you're hiding inside
Just whisper
Just whisper
Just whisper
Just whisper
I know that the stars will shine across your eyes
I want to open you
And find what you're hiding inside
Find a way to give myself
Find a way to give myself
Find a way to give all my love to you
què puc dir que no sigui repetir el de sempre...
ResponEliminael que tu em dius de les meves fotos, és aplicable a tu. I tant que sí. Paraules que són imatges, imatges que acompanyen les paraules... tot plegat és dolç i una meravella.
un petó dolç com la mel de regalèsia :*
Una porta oberta i la llum que, timidament, hi entra...
ResponEliminaDolçor de melodia, de veu i de mots...
I els nusos de l'elur, que mai li he dit que m'encanten...
Si el món sabés els petits plaers que brullen per aquest entorn eteri...!
Bon divendres a tothom i a totdon ;þ
Collons!!! Quina imatge!!!!
ResponEliminaSenzillamet genial!!!
De veritat que es teva?? No, no no t'ofenguis, que si em diguessin que es d'en Hamilton (el mestre) m'ho creuria.
Estic realment corprés. (d'altra banda extrany en mi, jajajaja)
Bon cap de setmana.
Ains, Barbollaire... La foto m'ha agradat molt, és molt maca! Com les teves composicions, realment encantadores.
ResponEliminaSalut!
La vida està plena de clarsobscurs.La porta sempre mig oberta perquè els rajos de llum hi puguin entrar!
ResponEliminaBon cap de setmana,poeta!
la porta --principi i fi-- dóna a un claustre?
ResponEliminaelur follet, tu si que em fas envermellir...!
ResponEliminaPetonets de llamps i trons i pluja i... ;¬)************
MoNaLiTzA quan el teu somriure es dibuixa, màgicament, com si fos el del gat de Chesire, a casa, tot sembla prendre un nou color, una nova textura...
Si ja sé que passes sovint, malgrat no diguis res... Però quan ho dius, tinc aquesta sensació..
Diguis o no, és un honor saber que treus el cap per casa. Moltíssimes gràcies, nina... (Per cert, els teus bessons i el meu gran son de la mateixa quinta...) Una abraçada, nina ;¬)
arrauxat Company, m'afalagues!. I no, no, no m'ofenc, per què?... Moltíssimes gràcies per anar passant i pels comentaris!
Bon cap de setmana.
musa moltíssimes gràcies. tu (vosaltres) si que ho sou d'encantadors amb tot aquest apreci que em mostreu sempre...
Salut!
Un petonet ;¬)*****
Joana sempre amb paraules tant plenes de raó... Bon cap de setmana! ;¬)***
pentesilea Dona a un claustre... al del Escorial de la Segarra (que li diuen)...
Un petó de llum i ombres... a l'ombra.
ResponElimina