Escenaris: paret i miralls





La vida es reflecteix
com un silenci sobtat

en un joc de llums.


Produint l’esclat salvatge

del perfum de les mimoses.


Presoner de l’aroma

de les paraules

als teus cabells:

no recordo

el color dels teus

llavis al besar-me.

Comentaris

  1. jo tampoc ho recordo, però ho puc imaginar...
    quina música més trista, no?
    el color de la paret, la textura... llums i finestra als miralls... gent... i tu?
    el poema... preciós, permet intuir tots els sentits en un de sol, encara que no els hagis escrit tots
    bona nit, barbollaire

    ResponElimina
  2. iruna jo sóc l'espectador... la mirada que veu la solitud entre la gent i les persones estimades... per que sóc allà i al bell mig...

    bon dia, fetillera del Delta...
    Un petó dolç ;¬)*

    ResponElimina
  3. Potser nocal els colors...amb el gust n'hi ha prou!!!
    LLaminer!!!
    Bon capde! Barbollaire

    ResponElimina
  4. potser era el mateix color del silenci...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada