La vida es reflecteix com un silenci sobtat en un joc de llums.
Produint l’esclat salvatge del perfum de les mimoses.
Presoner de l’aroma de les paraules als teus cabells: no recordo el color dels teus llavis al besar-me.
Comentaris
Anònim ha dit…
jo tampoc ho recordo, però ho puc imaginar... quina música més trista, no? el color de la paret, la textura... llums i finestra als miralls... gent... i tu? el poema... preciós, permet intuir tots els sentits en un de sol, encara que no els hagis escrit tots bona nit, barbollaire
Anònim ha dit…
iruna jo sóc l'espectador... la mirada que veu la solitud entre la gent i les persones estimades... per que sóc allà i al bell mig...
Comentaris
quina música més trista, no?
el color de la paret, la textura... llums i finestra als miralls... gent... i tu?
el poema... preciós, permet intuir tots els sentits en un de sol, encara que no els hagis escrit tots
bona nit, barbollaire
bon dia, fetillera del Delta...
Un petó dolç ;¬)*
LLaminer!!!
Bon capde! Barbollaire