divendres, 18 de maig de 2007

Escenaris: paret i miralls





La vida es reflecteix
com un silenci sobtat

en un joc de llums.


Produint l’esclat salvatge

del perfum de les mimoses.


Presoner de l’aroma

de les paraules

als teus cabells:

no recordo

el color dels teus

llavis al besar-me.

4 comentaris:

iruna ha dit...

jo tampoc ho recordo, però ho puc imaginar...
quina música més trista, no?
el color de la paret, la textura... llums i finestra als miralls... gent... i tu?
el poema... preciós, permet intuir tots els sentits en un de sol, encara que no els hagis escrit tots
bona nit, barbollaire

barbollaire ha dit...

iruna jo sóc l'espectador... la mirada que veu la solitud entre la gent i les persones estimades... per que sóc allà i al bell mig...

bon dia, fetillera del Delta...
Un petó dolç ;¬)*

Joana ha dit...

Potser nocal els colors...amb el gust n'hi ha prou!!!
LLaminer!!!
Bon capde! Barbollaire

Arare ha dit...

potser era el mateix color del silenci...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape