Escenaris: paret i miralls





La vida es reflecteix
com un silenci sobtat
en un joc de llums.

Produint l’esclat salvatge
del perfum de les mimoses.

Presoner de l’aroma
de les paraules
als teus cabells:
no recordo
el color dels teus
llavis al besar-me.

Comentaris

  1. Anònim18/5/07 2:48

    jo tampoc ho recordo, però ho puc imaginar...
    quina música més trista, no?
    el color de la paret, la textura... llums i finestra als miralls... gent... i tu?
    el poema... preciós, permet intuir tots els sentits en un de sol, encara que no els hagis escrit tots
    bona nit, barbollaire

    ResponElimina
  2. Anònim18/5/07 8:18

    iruna jo sóc l'espectador... la mirada que veu la solitud entre la gent i les persones estimades... per que sóc allà i al bell mig...

    bon dia, fetillera del Delta...
    Un petó dolç ;¬)*

    ResponElimina
  3. Joana18/5/07 17:05

    Potser nocal els colors...amb el gust n'hi ha prou!!!
    LLaminer!!!
    Bon capde! Barbollaire

    ResponElimina
  4. Montse29/5/07 13:06

    potser era el mateix color del silenci...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada