Escenaris: illes i mar





Pins a contrallum
enmig la pesantor

de les tardes d’estiu.


Com la teva silueta
emergint
d’un poderós reflex

blau de capvespre.


Apropant-te

segura i orgullosa.

Càlidament abillada

de sal, sorra i aigua.


Aturant el temps

fins l’encontre dels

nostres cossos.

Comentaris

  1. ...quants records d'estius amb pins com a testimonis, i amb pedres esclatant de llum

    ResponElimina
  2. Hola! un bloc realment interessant.Tornaré a visitar-te.
    Ens veiem

    ResponElimina
  3. M'encanta company! L'estrofa que m'ha captivat, l'última, és curiós, però, si s'acosta ''ella'' el temps s'atura, fins aquesta conjunció de dos i un. Mai en l'història 1+1 ha estat 1.
    Salut i força company!

    ResponElimina
  4. perfectament abillada amb sal, sorra i aigua :)

    una delícia...
    i és que, m'hauré de comprar un diccionari de sinònims! que em repeteixo massa.


    Un petonet amb pluja garrotxina caiguda dolçament :*

    ResponElimina
  5. Arrabossats d'arena...
    Mmmmm Ja olorem l'estiu?

    ResponElimina
  6. bon dia tresor de la Blogg:$ esfera

    ;) ªªªªªªªª

    ResponElimina
  7. pentesilea...els estius de la memòria sempre son dolços, no?

    Robert Benvingut!!! Les portes de casa sempre son obertes... tu mateix, disposa del que hi ha...

    Uribetty Gràcies company! Una discrepancia, si em permets... per sort, moltíssimes vegades 1+1 son 1 ;¬)

    elur realment creus que em mereixo aquest afalacs? gràcies pel petó... la pluja s'agraeix
    Petonet dolç ;¬)*

    Joana Si, un xic, si...que no sigui l'estress... petó :¬)*

    onix Bona nit dolcíssima Ònix de la llanterna màgica... tu tampoc falles...
    No se que hauria de fer amb vosaltres... em teniu el cor robat...
    Gràcies de tot cor.
    Petonet dolç, dolç ;¬)***

    ResponElimina
  8. Illes i mar, i s'acosta s'estiu com cada any. La nostàlgia en una roqueta del mig del Mediterrani que em crida amb una veu suau, dolça i càlida, com el Sol de bon matí en un dia d'estiu vora la mar.

    ResponElimina
  9. I tant que sí!!!
    A mi m'agrada molt el que escrius i com ho escrius. I admiro com ho fas.

    Un petonet dolç, suau i assoleiat i un d'aquells que peten i mig eixorden ;)***

    ResponElimina
  10. Cert company, volia dir això jajaja, últimament no tinc el dia xD volia dir, ''havia estat 1''
    Salut!

    ResponElimina
  11. hehehe... la pentesilea parlava de pins-pins i jo, enmig de targes de Zona adeseele i g¨¨uifi i tot això (a dos mil peles la tirada) he entès "pins" dels altres. "Introdueixi el seu pin" (entens?)

    Ai, si, jo sempre et xafo la poesia, company!

    Pins abanda, em quedo a llegir tot el que no havia llegit encara i, com sempre, em quedo bocabadada. Un petó dolç dolç, de tramuntana!

    ResponElimina
  12. L'altre dia ja vaig estrenar la temporada de banys, en una cala plena de pins d'una illa. M'ha agradat molt llegir-ho, quina coincidència!

    ResponElimina
  13. xot Oi que hi ha com una necessitat a mar, a blau, a olor a pi, a ...

    elur gràcies... és que no sabria que més dir... Petonets de sol, dolços, brillants, nets, amb la frescor que queda despres de les tempestes ;¬)****

    Uribetty Eiiiiiiiiii!! Company!! ;¬)

    Arare :¬D!!!! tant, però tant content de llegir-te!!!! Gràcies per perdre una estona passant per casa... Eiii! Les fotos de la web son molt xulis!!!
    Un petonasso, petonasso, petonasso !!! ;¬)******

    Pd40 És com li deia a en xot... una mena de necessitat de mar, de sol, de sorra, de ...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada