Escenaris: illes i mar
enmig la pesantor
de les tardes d’estiu.
Com la teva silueta emergint
d’un poderós reflex
blau de capvespre.
Apropant-te
segura i orgullosa.
Càlidament abillada
de sal, sorra i aigua.
Aturant el temps
fins l’encontre dels
nostres cossos.
...quants records d'estius amb pins com a testimonis, i amb pedres esclatant de llum
ResponEliminaHola! un bloc realment interessant.Tornaré a visitar-te.
ResponEliminaEns veiem
M'encanta company! L'estrofa que m'ha captivat, l'última, és curiós, però, si s'acosta ''ella'' el temps s'atura, fins aquesta conjunció de dos i un. Mai en l'història 1+1 ha estat 1.
ResponEliminaSalut i força company!
perfectament abillada amb sal, sorra i aigua :)
ResponEliminauna delícia...
i és que, m'hauré de comprar un diccionari de sinònims! que em repeteixo massa.
Un petonet amb pluja garrotxina caiguda dolçament :*
Arrabossats d'arena...
ResponEliminaMmmmm Ja olorem l'estiu?
bon dia tresor de la Blogg:$ esfera
ResponElimina;) ªªªªªªªª
pentesilea...els estius de la memòria sempre son dolços, no?
ResponEliminaRobert Benvingut!!! Les portes de casa sempre son obertes... tu mateix, disposa del que hi ha...
Uribetty Gràcies company! Una discrepancia, si em permets... per sort, moltíssimes vegades 1+1 son 1 ;¬)
elur realment creus que em mereixo aquest afalacs? gràcies pel petó... la pluja s'agraeix
Petonet dolç ;¬)*
Joana Si, un xic, si...que no sigui l'estress... petó :¬)*
onix Bona nit dolcíssima Ònix de la llanterna màgica... tu tampoc falles...
No se que hauria de fer amb vosaltres... em teniu el cor robat...
Gràcies de tot cor.
Petonet dolç, dolç ;¬)***
Illes i mar, i s'acosta s'estiu com cada any. La nostàlgia en una roqueta del mig del Mediterrani que em crida amb una veu suau, dolça i càlida, com el Sol de bon matí en un dia d'estiu vora la mar.
ResponEliminaI tant que sí!!!
ResponEliminaA mi m'agrada molt el que escrius i com ho escrius. I admiro com ho fas.
Un petonet dolç, suau i assoleiat i un d'aquells que peten i mig eixorden ;)***
Cert company, volia dir això jajaja, últimament no tinc el dia xD volia dir, ''havia estat 1''
ResponEliminaSalut!
hehehe... la pentesilea parlava de pins-pins i jo, enmig de targes de Zona adeseele i g¨¨uifi i tot això (a dos mil peles la tirada) he entès "pins" dels altres. "Introdueixi el seu pin" (entens?)
ResponEliminaAi, si, jo sempre et xafo la poesia, company!
Pins abanda, em quedo a llegir tot el que no havia llegit encara i, com sempre, em quedo bocabadada. Un petó dolç dolç, de tramuntana!
L'altre dia ja vaig estrenar la temporada de banys, en una cala plena de pins d'una illa. M'ha agradat molt llegir-ho, quina coincidència!
ResponEliminaxot Oi que hi ha com una necessitat a mar, a blau, a olor a pi, a ...
ResponEliminaelur gràcies... és que no sabria que més dir... Petonets de sol, dolços, brillants, nets, amb la frescor que queda despres de les tempestes ;¬)****
Uribetty Eiiiiiiiiii!! Company!! ;¬)
Arare :¬D!!!! tant, però tant content de llegir-te!!!! Gràcies per perdre una estona passant per casa... Eiii! Les fotos de la web son molt xulis!!!
Un petonasso, petonasso, petonasso !!! ;¬)******
Pd40 És com li deia a en xot... una mena de necessitat de mar, de sol, de sorra, de ...