Escenaris: d’ombres i llums





Envellir sota un ritme
de pluja:

estrany plaer

de silencis i records.


Beure dels colors dels sons

que ens amaren de mots.

Rosada imprevisible

de melangies profanes.


Desig irracional.


No és un cercle:

la discontinuïtat

emergeix d’angles aguts

desplomant-se

en tirabuixons acrobàtics.


La gota aixeca

eixordadores onades

concèntriques

com la maça al gong.


Horitzó reclòs

en mantellines

anacròniques

esquitxades de verdet.

Comentaris

  1. Another Grey Day In the Big Blue World
    (Maaya Sakamoto)

    And now she wakes to another grey day
    In the Big Blue World
    And her room's a tiny cage for a golden bird
    O where did love go?

    And now the baby, that looks like him,
    Starts to cry again
    And again, again, eternally over again
    Do rivers ever end?

    Count a thousand drops of rain
    Washed down the drain
    Is life the same, in a way?

    Catch the bus that never comes
    Clouds block the sun
    Is life the same, in a way?

    What will tomorrow bring?
    Will birds sing?

    And now the flowers in the window box
    Seem to bow their heads
    As she sits and stares with eyes, sad circles of red
    where did love go?

    Never a letter or a call
    A knock upon the door
    So much like life, in a way

    Watch the hands move round the clock
    Tie time in knots
    Life does the same, in a way

    What will tomorrow bring?
    Will birds sing?

    Let the birds sing!

    And now she sleeps in an empty bed
    Through a starless night
    But she dreams of snow-white doves
    Bringing branches of love
    maybe that's enough

    Count a thousand drops of rain
    Washed down the drain
    Is life the same, in a way?

    Catch the bus that never comes
    Clouds block the sun
    Is life the same, in a way?

    Never a letter or a call
    A knock upon the door
    So much like life, in a way

    Watch the hands move round the clock
    Tie time in knots
    Life does the same, in a way

    What will tomorrow bring?
    Will birds sing?

    ResponElimina
  2. Hi ha silenci avui, a casa teva, potser per això em ve de gust fer d'esperit de contradicció i trencar-lo.

    :) Bon dilluns! :)

    ResponElimina
  3. ais la pluja... a mi també hi ha dies que em posa melangiosa...

    un poema preciós, i és que sóc més repetitiva que l'eco.

    un petonet de menta :)*
    i una abraçada garrotxina

    ResponElimina
  4. No se com t'ho fas, Barbollaire, però cada dia passo per aquí i sempre hi trobo un racó de tranquil·litat i pau, crec que és precisament per això que sempre torno. No sé que tenen els teus versos que quan els llegeixo em sento transportada a un lloc de repòs i calma. Un petó, maco!

    ResponElimina
  5. MoNaLiTzA no trenques mai res, dolça... el teu somriure sempre genera nou jocs d'ombres i llums necessaris per viure i riure...
    una abraçada, nina ;¬)

    elur menta!!! acabo de sentir el seu sabor, la flaire, el color... menta... mmmmmmmmhhhh! si, perquè no? associar la menta amb el meu follet entremaliat preferit!
    Un petonet de tarongina i una abraçada des del Vallès! ;¬)**********

    Tals segur que no es avorriment el que et provoco? ;¬P! no, no seriosament... gràcies per les teves paraules, dolça... m'afalaguen molt... i no t'ho negaré...hi han dies que venen de gust sentir-se dir coses dolces.

    Un petonet dolç, dolç, bonica! ;¬)***

    ResponElimina
  6. Bon dia dolç Barbollaire , em tens al·lucinada amb la nova faceta de fotògraf que t'hem descobert quan vaig veure aquest be de deu de nenúfars vaig estar segura de que aquest en concret seria l'inspirador de les teves paraules
    !;)*******

    ResponElimina
  7. Ònix Mama!!! Ets tu? Com si no em coneixes tant bé??? ;¬P

    Ja saps tot el que t'estimo, oi, dolça nina?
    Petons dolços,"carinyu" ;¬)***

    ResponElimina
  8. chapeau, monsieur barbollaire

    ònix, Hooolaaaaaa!!!!!!

    ResponElimina
  9. williams quin gust veure't per casa.
    Un petonet dolç, sirena d'ulls de mel... ;¬)***

    ResponElimina
  10. Vaig veure nenúfers a l'estany de banyoles surant per damunt del temps i de l'aigua.
    Bonic poema!

    ResponElimina
  11. Dels pocs poemes que he llegit on la vellesa és '' un estrany plaer de silencis i records'' és a dir, en la meva opinió bella, la vellesa bella.
    Salutacions company!

    ResponElimina
  12. Com sempre, un plaer llegir-te.
    Salut!!

    ResponElimina
  13. Joana gràcies!! son plantes que sempre em provoquen sensacions especials... i no se per que...

    Uribetty Company... a mida que facis anys ja m’ho aniràs dient ;¬P... Salut company!!

    Pd40 Gràcies company!! Ja pots ben creure que l’honor és meu que passeu per casa.
    Una encaixada sincera! ;¬)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada