Escenaris: d’ombres i llums
de pluja:
estrany plaer
de silencis i records.
Beure dels colors dels sons
que ens amaren de mots.
Rosada imprevisible
de melangies profanes.
Desig irracional.
No és un cercle:
la discontinuïtat
emergeix d’angles aguts
desplomant-se
en tirabuixons acrobàtics.
La gota aixeca
eixordadores onades
concèntriques
com la maça al gong.
Horitzó reclòs
en mantellines
anacròniques
esquitxades de verdet.
Comentaris
(Maaya Sakamoto)
And now she wakes to another grey day
In the Big Blue World
And her room's a tiny cage for a golden bird
O where did love go?
And now the baby, that looks like him,
Starts to cry again
And again, again, eternally over again
Do rivers ever end?
Count a thousand drops of rain
Washed down the drain
Is life the same, in a way?
Catch the bus that never comes
Clouds block the sun
Is life the same, in a way?
What will tomorrow bring?
Will birds sing?
And now the flowers in the window box
Seem to bow their heads
As she sits and stares with eyes, sad circles of red
where did love go?
Never a letter or a call
A knock upon the door
So much like life, in a way
Watch the hands move round the clock
Tie time in knots
Life does the same, in a way
What will tomorrow bring?
Will birds sing?
Let the birds sing!
And now she sleeps in an empty bed
Through a starless night
But she dreams of snow-white doves
Bringing branches of love
maybe that's enough
Count a thousand drops of rain
Washed down the drain
Is life the same, in a way?
Catch the bus that never comes
Clouds block the sun
Is life the same, in a way?
Never a letter or a call
A knock upon the door
So much like life, in a way
Watch the hands move round the clock
Tie time in knots
Life does the same, in a way
What will tomorrow bring?
Will birds sing?
:) Bon dilluns! :)
un poema preciós, i és que sóc més repetitiva que l'eco.
un petonet de menta :)*
i una abraçada garrotxina
una abraçada, nina ;¬)
elur menta!!! acabo de sentir el seu sabor, la flaire, el color... menta... mmmmmmmmhhhh! si, perquè no? associar la menta amb el meu follet entremaliat preferit!
Un petonet de tarongina i una abraçada des del Vallès! ;¬)**********
Tals segur que no es avorriment el que et provoco? ;¬P! no, no seriosament... gràcies per les teves paraules, dolça... m'afalaguen molt... i no t'ho negaré...hi han dies que venen de gust sentir-se dir coses dolces.
Un petonet dolç, dolç, bonica! ;¬)***
!;)*******
Ja saps tot el que t'estimo, oi, dolça nina?
Petons dolços,"carinyu" ;¬)***
ònix, Hooolaaaaaa!!!!!!
Un petonet dolç, sirena d'ulls de mel... ;¬)***
Bonic poema!
Salutacions company!
Salut!!
Uribetty Company... a mida que facis anys ja m’ho aniràs dient ;¬P... Salut company!!
Pd40 Gràcies company!! Ja pots ben creure que l’honor és meu que passeu per casa.
Una encaixada sincera! ;¬)