Endreces (IX)





I el somriure,
com la flor,
esclata
i ens il•lumina.

Necessitat folla
de respirar la vida
amb tots els seus colors.

Embolcallant-la
amb blaus de cel
i mar.


(per la Monalitza, intentant agrair tots els seus somriures)

Comentaris

  1. Um Só Segundo
    (Cibelle Àlbum: Cibelle)

    Um só segundo deixo me levar
    Um só segundo eu deixo no ar
    Um só segundo é o lento espreguiçar
    Um só segundo me levar
    Me levar

    Um só segundo eu deixo carregar
    Um só segundo eu deixo no mar
    Um só segundo eu deixo respirar
    Um só segundo me levar
    Me levar

    Um só segundo eu deixo me levar
    Um só segundo eu deixo no ar
    Um só segundo é o lento espreguiçar
    Um só segundo me levar
    Me levar

    Flores debaixo dos pés
    Flores debaixo dos pés
    Me levar
    Me levar

    Flores debaixo dos pés
    (e o tempo é água)
    Flores debaixo dos pés
    Me levar
    (e lava alma)
    Me levar

    Flores debaixo dos pés
    Flores debaixo dos pés
    Me levar
    Me levar

    Flores debaixo dos pés
    (e o tempo é água)
    Flores debaixo dos pés
    Me levar
    (e lava alma, e leva água)
    Me levar

    Flores debaixo dos pés
    Flores debaixo dos pés
    Me levar
    Me levar

    Flores debaixo dos pés
    (e o tempo é água)
    Flores debaixo dos pés
    Me levar
    (e lava alma, e leva água)
    Me levar

    Ah...
    E o tempo é água
    E leva água
    E lava alma
    E o tempo é água
    E lava alma
    E leva água
    E lava a lama
    E o tempo é água

    ResponElimina
  2. una arma poderosa, sovint, somriure :)

    ResponElimina
  3. M'encanta i segur que a la destinatària encara més :)

    Mil somriures (i la tramuntana continua, arggggg)

    ResponElimina
  4. Uis!
    Aquesta sí que no me l'esperava!

    El meu ego ja infladet de mena, ha fet un pet com un aglà, de pur gust i plaer per les dolces lletres i musiques (així, sense accent)

    Moltes gràcies, estimat barbollaire. Sempre he pensat que un bon somriure a temps pot ser el millor dels remeis, tant per qui el fa, com per qui el rep.

    Un somriure per tots els visitants d'aquesta casa!

    I com he dit en altres ocasions..., que no digui res, no vol dir que no hi sigui ;) Això sí..., sovint, amb un somriure als llavis :)

    ResponElimina
  5. Em solidaritzo amb Monalitza. Estic segura que un somriure salva moltes situacions, per "xungues" que siguin. A mi me les salva, us ho asseguro.

    Mil petons, Corto Maltés, ara que encara tinc connexió!

    ResponElimina
  6. pentesilea... segurament, fins i to tmés que la poesia, que deia aquell

    MoNaLiTzA gràcies per acceptar aquest present... passar per casa teva en silenci i de puntetes, m'ha fet somriure molts cops... o sentir-me prop vostre en altres moment més durs... o acompanyar-vos pel Cadí i rodalies...!!!
    moltes gràcies de nou.
    un petonet petit, petit... ;¬)*

    Arare tu.... tu... tu ja saps que em tens el cor robat... i cada aparició teva per casa és motiu de festa grosa... gràcies per no faltar... per venir... per tu.

    Petons a cabassos, nina!! ;¬)**

    ResponElimina
  7. Un somriure preciós i deliciós...


    petonet somrient :)*

    ResponElimina
  8. Benvolgut Barbollaire, continueu sent l'oasi en mig de la tempesta. Quina alegria tornar i poder seguir-vos llegint...

    ResponElimina
  9. Com s'assemblen les roses a un somnriure! S'obren com s'obren els llavis!
    Bona nit poeta!

    ResponElimina
  10. elur, Avi, Joana Gràcies per venir!!! les vostres paraules son espurnes de llum en dies grisos....

    Petonets dolços i abraçades sinceres i agraïdes.
    ;¬)*

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada