El meu ego ja infladet de mena, ha fet un pet com un aglà, de pur gust i plaer per les dolces lletres i musiques (així, sense accent)
Moltes gràcies, estimat barbollaire. Sempre he pensat que un bon somriure a temps pot ser el millor dels remeis, tant per qui el fa, com per qui el rep.
Un somriure per tots els visitants d'aquesta casa!
I com he dit en altres ocasions..., que no digui res, no vol dir que no hi sigui ;) Això sí..., sovint, amb un somriure als llavis :)
pentesilea... segurament, fins i to tmés que la poesia, que deia aquell
MoNaLiTzA gràcies per acceptar aquest present... passar per casa teva en silenci i de puntetes, m'ha fet somriure molts cops... o sentir-me prop vostre en altres moment més durs... o acompanyar-vos pel Cadí i rodalies...!!! moltes gràcies de nou. un petonet petit, petit... ;¬)*
Arare tu.... tu... tu ja saps que em tens el cor robat... i cada aparició teva per casa és motiu de festa grosa... gràcies per no faltar... per venir... per tu.
Um Só Segundo
ResponElimina(Cibelle Àlbum: Cibelle)
Um só segundo deixo me levar
Um só segundo eu deixo no ar
Um só segundo é o lento espreguiçar
Um só segundo me levar
Me levar
Um só segundo eu deixo carregar
Um só segundo eu deixo no mar
Um só segundo eu deixo respirar
Um só segundo me levar
Me levar
Um só segundo eu deixo me levar
Um só segundo eu deixo no ar
Um só segundo é o lento espreguiçar
Um só segundo me levar
Me levar
Flores debaixo dos pés
Flores debaixo dos pés
Me levar
Me levar
Flores debaixo dos pés
(e o tempo é água)
Flores debaixo dos pés
Me levar
(e lava alma)
Me levar
Flores debaixo dos pés
Flores debaixo dos pés
Me levar
Me levar
Flores debaixo dos pés
(e o tempo é água)
Flores debaixo dos pés
Me levar
(e lava alma, e leva água)
Me levar
Flores debaixo dos pés
Flores debaixo dos pés
Me levar
Me levar
Flores debaixo dos pés
(e o tempo é água)
Flores debaixo dos pés
Me levar
(e lava alma, e leva água)
Me levar
Ah...
E o tempo é água
E leva água
E lava alma
E o tempo é água
E lava alma
E leva água
E lava a lama
E o tempo é água
una arma poderosa, sovint, somriure :)
ResponEliminaM'encanta i segur que a la destinatària encara més :)
ResponEliminaMil somriures (i la tramuntana continua, arggggg)
Uis!
ResponEliminaAquesta sí que no me l'esperava!
El meu ego ja infladet de mena, ha fet un pet com un aglà, de pur gust i plaer per les dolces lletres i musiques (així, sense accent)
Moltes gràcies, estimat barbollaire. Sempre he pensat que un bon somriure a temps pot ser el millor dels remeis, tant per qui el fa, com per qui el rep.
Un somriure per tots els visitants d'aquesta casa!
I com he dit en altres ocasions..., que no digui res, no vol dir que no hi sigui ;) Això sí..., sovint, amb un somriure als llavis :)
Em solidaritzo amb Monalitza. Estic segura que un somriure salva moltes situacions, per "xungues" que siguin. A mi me les salva, us ho asseguro.
ResponEliminaMil petons, Corto Maltés, ara que encara tinc connexió!
pentesilea... segurament, fins i to tmés que la poesia, que deia aquell
ResponEliminaMoNaLiTzA gràcies per acceptar aquest present... passar per casa teva en silenci i de puntetes, m'ha fet somriure molts cops... o sentir-me prop vostre en altres moment més durs... o acompanyar-vos pel Cadí i rodalies...!!!
moltes gràcies de nou.
un petonet petit, petit... ;¬)*
Arare tu.... tu... tu ja saps que em tens el cor robat... i cada aparició teva per casa és motiu de festa grosa... gràcies per no faltar... per venir... per tu.
Petons a cabassos, nina!! ;¬)**
Un somriure preciós i deliciós...
ResponEliminapetonet somrient :)*
Benvolgut Barbollaire, continueu sent l'oasi en mig de la tempesta. Quina alegria tornar i poder seguir-vos llegint...
ResponEliminaCom s'assemblen les roses a un somnriure! S'obren com s'obren els llavis!
ResponEliminaBona nit poeta!
elur, Avi, Joana Gràcies per venir!!! les vostres paraules son espurnes de llum en dies grisos....
ResponEliminaPetonets dolços i abraçades sinceres i agraïdes.
;¬)*