Marxar





Marxar fora vila.

Esmicolant petjades

que son absorbides

per les clivelles

de les llambordes.


Enmig d’un xipolleig

d’imatges rovellades.


Marxar sense barrar portes.


Paraules subhastades

amb intrusisme irònic.

Comentaris

  1. Long Way Home
    (Tom Waits/ Kathleen Brennan Àlbum: Orphans. Brawlers, Bawlers & Bastards. CD Bawlers)
    Well I stumbled in the darkness
    I'm lost and alone
    Though I said I'd go before us
    And show the way back home
    There a light up ahead
    I can't hold onto her arm
    Forgive me pretty baby but I always take the long way home

    Money's just something you throw
    Off the back of a train
    Got a head full of lightning
    A hat full of rain
    And I know that I said
    I'd never do it again
    And I love you pretty baby but I always take the long way home

    I put food on the table
    And roof overhead
    But I'd trade it all tomorrow
    For the highway instead
    Watch your back if I should tell you
    Love's the only thing I've ever known
    One thing for sure pretty baby I always take the long way home

    You know I love you baby
    More than the whole wide world
    You are my woman
    I know you are my pearl
    Let's go out past the party lights
    Where we can finally be alone
    Come with me and we can take the long way home
    Come with me, together we can take the long way home
    Come with me, together we can take the long way home

    ResponElimina
  2. tu no estàs mai sol del tot, encara que hi hagi moments que potser t'ho sembli.
    i si se t'acut dir que estàs perdut, t'enviaré la marisol o la catisol i ja veuràs tu com xiularàs...!
    poeta... confessa'm una cosa, va... segur que pateixes i plores, com tots els mortals, però amb la poesia que fas i amb les músiques i lletres que poses, per força has de sentir-te feliç també, no???
    una abraçada... i descansa tu també... amb la porta oberta o tancada, com vulguis, però descansa

    ResponElimina
  3. Quin ensurt amb el títol!! Sort que sols era això, un títol. Molt maco el poema :)

    ResponElimina
  4. vinc a dir bon dia i m'ha passat el mateix què al pd40 quin ensurt!!!

    preciós!!! ;)*******

    (ja veiem el foto finish tan temut oi pd40??)

    ResponElimina
  5. Ostres! en llegir el títol pensava que ens deixaves!!! menys mal... uf! el poema com sempre... una genialitat!

    ResponElimina
  6. Intento esbrinar què m'agrada més: la foto, la cançò o el poema, i descobreixo que el que realment em fascina és la barreja. Ideal.

    ResponElimina
  7. iruna T'explicaré un secret: La música és una passió i un plaer. Escriure una necessitat, un camí de fugida, obrir portes i finestres.
    Per tant quan un fa alguna cosa que agrada, frueix.. i si, podriem dir que en aquells moments la Felicitat t'acarona.
    Una abraçada i un petonet dolç... ;¬)*

    Pd40, Ònix, Home Músic No vaig caure que es podria interpretar així. Perdoneu l'ensurt. Abraçades i petons dolços. ;¬)***

    manel Buf! Es un honor i un plaer rebre la visita un geni de les paraules com tu. Moltíssimes gràcies!

    ResponElimina
  8. mmmmmmmm... el Tom Waits... aquesta veu és fantàstica... la cançó preciosa... el poema m'ha tocat la fibra...

    ...avui jo també vull marxar...

    Petonet.

    ResponElimina
  9. XDDD No passa res, home, és que estem sensibles amb això dels blogs que tanquen. Una abraçada, company!!

    ResponElimina
  10. Home, no fotis...! Ara que jo torno, te'n vas tu??? Ja té dallonsis...!!! :))

    Eiiii..., dear barboiler, després de tants dies, he tornat a sentir un immens plaer tot gaudint dels regals que ens ofereixes a casa teua.

    Uuuuuna abraçada...! (me'n vaig a ca l'Iruna, ja m'imagino tot el que hauré de llegir per a posar-me al dia, hehehe..., pos no llarga ni res, l'amiga...!XD)

    ResponElimina
  11. Un petit plaer de bon matí mentre prenc un cafè, escolto i llegeixo i no marxaria mai d'aquí....
    Bon cap de setmana! Barbollaire!

    ResponElimina
  12. uix, barbollaire, digue'm per què no vaig poder deixar cap comentari al teu blog, ahir... tens la resposta? jo tampoc (blogger em castiga de tant en tant) però és que ahir, ni de forma anònima. Ja té nassos!

    M'alegro que no marxis, ja ho saps. I l'intrussisme irònic de les teves paraules subhastades ja saps que m'arriba fins al moll dels ossos (fins i tot els dies que l'artrosi ataca) t'ho juro!

    Muamms.

    ResponElimina
  13. elur, Pd40, MoNaLiTzA, Joana, Arare Gràcies per venir. Gràcies per trobar-vos bé a casa. Gràcies pels recolçaments, les crítiques.
    Una abraçada. Petonets dolços. ;¬)*

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada