Long Way Home (Tom Waits/ Kathleen Brennan Àlbum: Orphans. Brawlers, Bawlers & Bastards. CD Bawlers) Well I stumbled in the darkness I'm lost and alone Though I said I'd go before us And show the way back home There a light up ahead I can't hold onto her arm Forgive me pretty baby but I always take the long way home
Money's just something you throw Off the back of a train Got a head full of lightning A hat full of rain And I know that I said I'd never do it again And I love you pretty baby but I always take the long way home
I put food on the table And roof overhead But I'd trade it all tomorrow For the highway instead Watch your back if I should tell you Love's the only thing I've ever known One thing for sure pretty baby I always take the long way home
You know I love you baby More than the whole wide world You are my woman I know you are my pearl Let's go out past the party lights Where we can finally be alone Come with me and we can take the long way home Come with me, together we can take the long way home Come with me, together we can take the long way home
Anònim ha dit…
tu no estàs mai sol del tot, encara que hi hagi moments que potser t'ho sembli. i si se t'acut dir que estàs perdut, t'enviaré la marisol o la catisol i ja veuràs tu com xiularàs...! poeta... confessa'm una cosa, va... segur que pateixes i plores, com tots els mortals, però amb la poesia que fas i amb les músiques i lletres que poses, per força has de sentir-te feliç també, no??? una abraçada... i descansa tu també... amb la porta oberta o tancada, com vulguis, però descansa
Anònim ha dit…
Quin ensurt amb el títol!! Sort que sols era això, un títol. Molt maco el poema :)
Ostres! en llegir el títol pensava que ens deixaves!!! menys mal... uf! el poema com sempre... una genialitat!
Anònim ha dit…
Intento esbrinar què m'agrada més: la foto, la cançò o el poema, i descobreixo que el que realment em fascina és la barreja. Ideal.
Anònim ha dit…
iruna T'explicaré un secret: La música és una passió i un plaer. Escriure una necessitat, un camí de fugida, obrir portes i finestres. Per tant quan un fa alguna cosa que agrada, frueix.. i si, podriem dir que en aquells moments la Felicitat t'acarona. Una abraçada i un petonet dolç... ;¬)*
Pd40, Ònix, Home Músic No vaig caure que es podria interpretar així. Perdoneu l'ensurt. Abraçades i petons dolços. ;¬)***
manel Buf! Es un honor i un plaer rebre la visita un geni de les paraules com tu. Moltíssimes gràcies!
XDDD No passa res, home, és que estem sensibles amb això dels blogs que tanquen. Una abraçada, company!!
Anònim ha dit…
Home, no fotis...! Ara que jo torno, te'n vas tu??? Ja té dallonsis...!!! :))
Eiiii..., dear barboiler, després de tants dies, he tornat a sentir un immens plaer tot gaudint dels regals que ens ofereixes a casa teua.
Uuuuuna abraçada...! (me'n vaig a ca l'Iruna, ja m'imagino tot el que hauré de llegir per a posar-me al dia, hehehe..., pos no llarga ni res, l'amiga...!XD)
uix, barbollaire, digue'm per què no vaig poder deixar cap comentari al teu blog, ahir... tens la resposta? jo tampoc (blogger em castiga de tant en tant) però és que ahir, ni de forma anònima. Ja té nassos!
M'alegro que no marxis, ja ho saps. I l'intrussisme irònic de les teves paraules subhastades ja saps que m'arriba fins al moll dels ossos (fins i tot els dies que l'artrosi ataca) t'ho juro!
elur, Pd40, MoNaLiTzA, Joana, Arare Gràcies per venir. Gràcies per trobar-vos bé a casa. Gràcies pels recolçaments, les crítiques. Una abraçada. Petonets dolços. ;¬)*
Comentaris
(Tom Waits/ Kathleen Brennan Àlbum: Orphans. Brawlers, Bawlers & Bastards. CD Bawlers)
Well I stumbled in the darkness
I'm lost and alone
Though I said I'd go before us
And show the way back home
There a light up ahead
I can't hold onto her arm
Forgive me pretty baby but I always take the long way home
Money's just something you throw
Off the back of a train
Got a head full of lightning
A hat full of rain
And I know that I said
I'd never do it again
And I love you pretty baby but I always take the long way home
I put food on the table
And roof overhead
But I'd trade it all tomorrow
For the highway instead
Watch your back if I should tell you
Love's the only thing I've ever known
One thing for sure pretty baby I always take the long way home
You know I love you baby
More than the whole wide world
You are my woman
I know you are my pearl
Let's go out past the party lights
Where we can finally be alone
Come with me and we can take the long way home
Come with me, together we can take the long way home
Come with me, together we can take the long way home
i si se t'acut dir que estàs perdut, t'enviaré la marisol o la catisol i ja veuràs tu com xiularàs...!
poeta... confessa'm una cosa, va... segur que pateixes i plores, com tots els mortals, però amb la poesia que fas i amb les músiques i lletres que poses, per força has de sentir-te feliç també, no???
una abraçada... i descansa tu també... amb la porta oberta o tancada, com vulguis, però descansa
preciós!!! ;)*******
(ja veiem el foto finish tan temut oi pd40??)
Per tant quan un fa alguna cosa que agrada, frueix.. i si, podriem dir que en aquells moments la Felicitat t'acarona.
Una abraçada i un petonet dolç... ;¬)*
Pd40, Ònix, Home Músic No vaig caure que es podria interpretar així. Perdoneu l'ensurt. Abraçades i petons dolços. ;¬)***
manel Buf! Es un honor i un plaer rebre la visita un geni de les paraules com tu. Moltíssimes gràcies!
...avui jo també vull marxar...
Petonet.
Eiiii..., dear barboiler, després de tants dies, he tornat a sentir un immens plaer tot gaudint dels regals que ens ofereixes a casa teua.
Uuuuuna abraçada...! (me'n vaig a ca l'Iruna, ja m'imagino tot el que hauré de llegir per a posar-me al dia, hehehe..., pos no llarga ni res, l'amiga...!XD)
Bon cap de setmana! Barbollaire!
M'alegro que no marxis, ja ho saps. I l'intrussisme irònic de les teves paraules subhastades ja saps que m'arriba fins al moll dels ossos (fins i tot els dies que l'artrosi ataca) t'ho juro!
Muamms.
Una abraçada. Petonets dolços. ;¬)*