divendres, 23 de febrer de 2007

Marxar





Marxar fora vila.

Esmicolant petjades

que son absorbides

per les clivelles

de les llambordes.


Enmig d’un xipolleig

d’imatges rovellades.


Marxar sense barrar portes.


Paraules subhastades

amb intrusisme irònic.

13 comentaris:

barbollaire ha dit...

Long Way Home
(Tom Waits/ Kathleen Brennan Àlbum: Orphans. Brawlers, Bawlers & Bastards. CD Bawlers)
Well I stumbled in the darkness
I'm lost and alone
Though I said I'd go before us
And show the way back home
There a light up ahead
I can't hold onto her arm
Forgive me pretty baby but I always take the long way home

Money's just something you throw
Off the back of a train
Got a head full of lightning
A hat full of rain
And I know that I said
I'd never do it again
And I love you pretty baby but I always take the long way home

I put food on the table
And roof overhead
But I'd trade it all tomorrow
For the highway instead
Watch your back if I should tell you
Love's the only thing I've ever known
One thing for sure pretty baby I always take the long way home

You know I love you baby
More than the whole wide world
You are my woman
I know you are my pearl
Let's go out past the party lights
Where we can finally be alone
Come with me and we can take the long way home
Come with me, together we can take the long way home
Come with me, together we can take the long way home

iruna ha dit...

tu no estàs mai sol del tot, encara que hi hagi moments que potser t'ho sembli.
i si se t'acut dir que estàs perdut, t'enviaré la marisol o la catisol i ja veuràs tu com xiularàs...!
poeta... confessa'm una cosa, va... segur que pateixes i plores, com tots els mortals, però amb la poesia que fas i amb les músiques i lletres que poses, per força has de sentir-te feliç també, no???
una abraçada... i descansa tu també... amb la porta oberta o tancada, com vulguis, però descansa

Pd40 ha dit...

Quin ensurt amb el títol!! Sort que sols era això, un títol. Molt maco el poema :)

onix ha dit...

vinc a dir bon dia i m'ha passat el mateix què al pd40 quin ensurt!!!

preciós!!! ;)*******

(ja veiem el foto finish tan temut oi pd40??)

l'home de la musica ha dit...

Ostres! en llegir el títol pensava que ens deixaves!!! menys mal... uf! el poema com sempre... una genialitat!

manel ha dit...

Intento esbrinar què m'agrada més: la foto, la cançò o el poema, i descobreixo que el que realment em fascina és la barreja. Ideal.

barbollaire ha dit...

iruna T'explicaré un secret: La música és una passió i un plaer. Escriure una necessitat, un camí de fugida, obrir portes i finestres.
Per tant quan un fa alguna cosa que agrada, frueix.. i si, podriem dir que en aquells moments la Felicitat t'acarona.
Una abraçada i un petonet dolç... ;¬)*

Pd40, Ònix, Home Músic No vaig caure que es podria interpretar així. Perdoneu l'ensurt. Abraçades i petons dolços. ;¬)***

manel Buf! Es un honor i un plaer rebre la visita un geni de les paraules com tu. Moltíssimes gràcies!

elur ha dit...

mmmmmmmm... el Tom Waits... aquesta veu és fantàstica... la cançó preciosa... el poema m'ha tocat la fibra...

...avui jo també vull marxar...

Petonet.

Pd40 ha dit...

XDDD No passa res, home, és que estem sensibles amb això dels blogs que tanquen. Una abraçada, company!!

MoNaLiTzA ha dit...

Home, no fotis...! Ara que jo torno, te'n vas tu??? Ja té dallonsis...!!! :))

Eiiii..., dear barboiler, després de tants dies, he tornat a sentir un immens plaer tot gaudint dels regals que ens ofereixes a casa teua.

Uuuuuna abraçada...! (me'n vaig a ca l'Iruna, ja m'imagino tot el que hauré de llegir per a posar-me al dia, hehehe..., pos no llarga ni res, l'amiga...!XD)

Joana ha dit...

Un petit plaer de bon matí mentre prenc un cafè, escolto i llegeixo i no marxaria mai d'aquí....
Bon cap de setmana! Barbollaire!

Arare ha dit...

uix, barbollaire, digue'm per què no vaig poder deixar cap comentari al teu blog, ahir... tens la resposta? jo tampoc (blogger em castiga de tant en tant) però és que ahir, ni de forma anònima. Ja té nassos!

M'alegro que no marxis, ja ho saps. I l'intrussisme irònic de les teves paraules subhastades ja saps que m'arriba fins al moll dels ossos (fins i tot els dies que l'artrosi ataca) t'ho juro!

Muamms.

barbollaire ha dit...

elur, Pd40, MoNaLiTzA, Joana, Arare Gràcies per venir. Gràcies per trobar-vos bé a casa. Gràcies pels recolçaments, les crítiques.
Una abraçada. Petonets dolços. ;¬)*

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape