Idea Negra (IV)





no trobo la mà
fanals de carrer trencats
ram de flors seques

Comentaris

  1. Sérénade
    (Leó Ferré - Paul Verlaine)
    Comme la voix d’un mort qui chanterait
    Du fond de sa fosse,
    Maîtresse, entends monter vers ton retrait
    Ma voix aigre et fausse.

    Ouvre ton âme et ton oreille au son
    De ma mandoline :
    Pour toi j’ai fait, pour toi, cette chanson
    Cruelle et câline.

    Je chanterai tes yeux d’or et d’onyx
    Purs de toutes ombres,
    Puis le Léthé de ton sein, puis le Styx
    De tes cheveux sombres.

    Comme la voix d’un mort qui chanterait
    Du fond de sa fosse,
    Maîtresse, entends monter vers ton retrait
    Ma voix aigre et fausse.

    Puis je louerai beaucoup, comme il convient,
    Cette chair bénie
    Dont le parfum opulent me revient
    Les nuits d’insomnie.

    Et pour finir je dirai le baiser,
    De ta lèvre rouge,
    Et ta douceur à me martyriser,
    - Mon Ange ! - ma Gouge !

    Ouvre ton âme et ton oreille au son
    De ma mandoline :
    Pour toi j’ai fait, pour toi, cette chanson
    Cruelle et câline.

    ResponElimina
  2. pren la meva mà
    encendrem els fanalets
    floriran roses

    Joooooo, que difícil m'ho poses, poeta!

    (consti que ho fas molt bé, això dels haikus, però a mi m'agrada més que rimi a gust del poeta, així que discrepo del veí)

    (gràcies per trobar-me a faltar una mica, que ja sé que només és una mica, però gràcies)

    ResponElimina
  3. uix, i girebé se m'oblidaaaa (un petó ENORME)

    ResponElimina
  4. Ostres tu...curt però intens, encara li agafré por a la foscor... com sempre no tinc paraules, només puc dir que m'ha agradat.
    Salut i força company!

    ResponElimina
  5. De debò... llegir el que escrius, mentres escoltes el que poses... no té preu. M'agrada molt. Ja has escoltat Georges Brassens?

    ResponElimina
  6. PErdoneu-me estic amb un accés de febre important i no tinc gaires ganes d'escriure...
    Us prego em pedoneu si no he contestat els vostres comentaris a post anteriors...
    Dijous i divendres fatal, i avui la tornar de BCN aquest matí (de comprar un djembe pel meu fill) m'ha pujat una febrada que em te baldat...

    Per tant a tots, gràcies per venir...

    Home de la música, si que he escoltat Brassens, tinc força discografia seva...
    Però segons com, m'agrada un xic més Leó Ferré... però això no vol dir que Brassens, inpirador de tanta gent del Setze Jutges (Delfí Abella, Espinàs, etc...) no m'agradi...
    És com tot... va a dies...

    I ara perdoneu-me companys. M'entorno am la manteta...
    Abraçades i petonets pet tot/es
    Com ho feia Ònix??
    :¬)ªªªªªªª

    ResponElimina
  7. hi ha sempre una mà, i fanals lluents i flors fresques.... a vegades en l'oblit, però hi són. Cuida't la febrada i no deixis pas la manteta que llavors les recaigudes són dolentes.

    Un petonàs. ,-)

    ResponElimina
  8. ei, em sembla que el que necessita animar-se ets tu!! Vaaaa, un petonet al nas.

    Què és un djembe??

    ResponElimina
  9. Necessites una infermera...Que et milloris.

    ResponElimina
  10. cuida't molt un supermega petonass en plan Mary Poppyns ;)^*******

    ResponElimina
  11. bon dia, barbollaire
    espero que estiguis millor.

    ResponElimina
  12. Ei, xiquet, que me'n vaig uns dies i et trobo tot ennegrit. M'havies espantat.

    Ja veig que deu ser cosa de la febrada, que t'ha ennegrit les idees.

    Que et recuperis aviadet! Petonet!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada