Sérénade (Leó Ferré - Paul Verlaine) Comme la voix d’un mort qui chanterait Du fond de sa fosse, Maîtresse, entends monter vers ton retrait Ma voix aigre et fausse.
Ouvre ton âme et ton oreille au son De ma mandoline : Pour toi j’ai fait, pour toi, cette chanson Cruelle et câline.
Je chanterai tes yeux d’or et d’onyx Purs de toutes ombres, Puis le Léthé de ton sein, puis le Styx De tes cheveux sombres.
Comme la voix d’un mort qui chanterait Du fond de sa fosse, Maîtresse, entends monter vers ton retrait Ma voix aigre et fausse.
Puis je louerai beaucoup, comme il convient, Cette chair bénie Dont le parfum opulent me revient Les nuits d’insomnie.
Et pour finir je dirai le baiser, De ta lèvre rouge, Et ta douceur à me martyriser, - Mon Ange ! - ma Gouge !
Ouvre ton âme et ton oreille au son De ma mandoline : Pour toi j’ai fait, pour toi, cette chanson Cruelle et câline.
PErdoneu-me estic amb un accés de febre important i no tinc gaires ganes d'escriure... Us prego em pedoneu si no he contestat els vostres comentaris a post anteriors... Dijous i divendres fatal, i avui la tornar de BCN aquest matí (de comprar un djembe pel meu fill) m'ha pujat una febrada que em te baldat...
Per tant a tots, gràcies per venir...
Home de la música, si que he escoltat Brassens, tinc força discografia seva... Però segons com, m'agrada un xic més Leó Ferré... però això no vol dir que Brassens, inpirador de tanta gent del Setze Jutges (Delfí Abella, Espinàs, etc...) no m'agradi... És com tot... va a dies...
I ara perdoneu-me companys. M'entorno am la manteta... Abraçades i petonets pet tot/es Com ho feia Ònix?? :¬)ªªªªªªª
hi ha sempre una mà, i fanals lluents i flors fresques.... a vegades en l'oblit, però hi són. Cuida't la febrada i no deixis pas la manteta que llavors les recaigudes són dolentes.
Sérénade
ResponElimina(Leó Ferré - Paul Verlaine)
Comme la voix d’un mort qui chanterait
Du fond de sa fosse,
Maîtresse, entends monter vers ton retrait
Ma voix aigre et fausse.
Ouvre ton âme et ton oreille au son
De ma mandoline :
Pour toi j’ai fait, pour toi, cette chanson
Cruelle et câline.
Je chanterai tes yeux d’or et d’onyx
Purs de toutes ombres,
Puis le Léthé de ton sein, puis le Styx
De tes cheveux sombres.
Comme la voix d’un mort qui chanterait
Du fond de sa fosse,
Maîtresse, entends monter vers ton retrait
Ma voix aigre et fausse.
Puis je louerai beaucoup, comme il convient,
Cette chair bénie
Dont le parfum opulent me revient
Les nuits d’insomnie.
Et pour finir je dirai le baiser,
De ta lèvre rouge,
Et ta douceur à me martyriser,
- Mon Ange ! - ma Gouge !
Ouvre ton âme et ton oreille au son
De ma mandoline :
Pour toi j’ai fait, pour toi, cette chanson
Cruelle et câline.
pren la meva mà
ResponEliminaencendrem els fanalets
floriran roses
Joooooo, que difícil m'ho poses, poeta!
(consti que ho fas molt bé, això dels haikus, però a mi m'agrada més que rimi a gust del poeta, així que discrepo del veí)
(gràcies per trobar-me a faltar una mica, que ja sé que només és una mica, però gràcies)
uix, i girebé se m'oblidaaaa (un petó ENORME)
ResponEliminaOstres tu...curt però intens, encara li agafré por a la foscor... com sempre no tinc paraules, només puc dir que m'ha agradat.
ResponEliminaSalut i força company!
De debò... llegir el que escrius, mentres escoltes el que poses... no té preu. M'agrada molt. Ja has escoltat Georges Brassens?
ResponEliminaPErdoneu-me estic amb un accés de febre important i no tinc gaires ganes d'escriure...
ResponEliminaUs prego em pedoneu si no he contestat els vostres comentaris a post anteriors...
Dijous i divendres fatal, i avui la tornar de BCN aquest matí (de comprar un djembe pel meu fill) m'ha pujat una febrada que em te baldat...
Per tant a tots, gràcies per venir...
Home de la música, si que he escoltat Brassens, tinc força discografia seva...
Però segons com, m'agrada un xic més Leó Ferré... però això no vol dir que Brassens, inpirador de tanta gent del Setze Jutges (Delfí Abella, Espinàs, etc...) no m'agradi...
És com tot... va a dies...
I ara perdoneu-me companys. M'entorno am la manteta...
Abraçades i petonets pet tot/es
Com ho feia Ònix??
:¬)ªªªªªªª
hi ha sempre una mà, i fanals lluents i flors fresques.... a vegades en l'oblit, però hi són. Cuida't la febrada i no deixis pas la manteta que llavors les recaigudes són dolentes.
ResponEliminaUn petonàs. ,-)
ei, em sembla que el que necessita animar-se ets tu!! Vaaaa, un petonet al nas.
ResponEliminaQuè és un djembe??
Necessites una infermera...Que et milloris.
ResponEliminacuida't molt un supermega petonass en plan Mary Poppyns ;)^*******
ResponEliminabon dia, barbollaire
ResponEliminaespero que estiguis millor.
Ei, xiquet, que me'n vaig uns dies i et trobo tot ennegrit. M'havies espantat.
ResponEliminaJa veig que deu ser cosa de la febrada, que t'ha ennegrit les idees.
Que et recuperis aviadet! Petonet!