Idea Negra (III)





Esperança que marceix.

Paraules que s’entrebanquen

en murs massa gruixuts

i perboquen damunt nostre

com una pluja

fastigosa

i irracional

per la que no trobem aixopluc comú.


Obrir la porta i sortir


Respirar...


On és el somriure?


La sequera fa florir

indiferència a la terra erma.

Comentaris

  1. Sad song
    ( Beth Àlbum: My Own Way Home)

    It's so sad, and I'm sorry
    How can I turn back the story

    Look at me , can you feel it too
    That I'm down on my knees beggin' you

    To come back home soon, soon
    To come back home soon...

    Maybe I'm not like you thought
    Maybe I'm the one who should found my own way home

    But that's not true, let's forget about it
    'Cause I do believe in you and in our love

    So come back home soon, soon
    So come back home soon....I miss you....

    ResponElimina
  2. ummmm... m'agrada la cançó, tot i que parlo de memòria, doncs aquí no la puc escoltar.

    Aisss... la pluja, no saps pas com la necessito, quasi tant o més que la terra assedegada.

    Aquest poema transmet una tristesa dolça i bonica, però que també dol.

    Petonets de bon dia :***

    ResponElimina
  3. eiii.... poeta....
    espero que això que escrius avui sigui només poesia...
    és massa trist per sortir de la teva boca, o dels teus dits...
    respira, company...
    tu sempre ens estires somriures dels llavis... com podríem natros fer-te somriure?
    és bonic com acaba la cançó, "i miss you"... espero que, en el cas que no fos només poesia, la persona que ho hagi d'escoltar, ho faci.
    en lloc d'un petó, avui, té, un camí amb la punta de la llengua per llepar la teva pluja trista i beure-me-la sencera.
    cuida't

    ResponElimina
  4. (t'he buscat una cançó, però el youtube, quan més el necessites, és lent de reflexos, com aquell a qui anomenen "nostre senyor" al cel sia. ja arribarà, no desesperem)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada