Idea Negra (III)
Paraules que s’entrebanquen
en murs massa gruixuts
i perboquen damunt nostre
com una pluja
fastigosa
i irracional
per la que no trobem aixopluc comú.
Obrir la porta i sortir
Respirar...
On és el somriure?
La sequera fa florir
indiferència a la terra erma.
Sad song
ResponElimina( Beth Àlbum: My Own Way Home)
It's so sad, and I'm sorry
How can I turn back the story
Look at me , can you feel it too
That I'm down on my knees beggin' you
To come back home soon, soon
To come back home soon...
Maybe I'm not like you thought
Maybe I'm the one who should found my own way home
But that's not true, let's forget about it
'Cause I do believe in you and in our love
So come back home soon, soon
So come back home soon....I miss you....
ummmm... m'agrada la cançó, tot i que parlo de memòria, doncs aquí no la puc escoltar.
ResponEliminaAisss... la pluja, no saps pas com la necessito, quasi tant o més que la terra assedegada.
Aquest poema transmet una tristesa dolça i bonica, però que també dol.
Petonets de bon dia :***
eiii.... poeta....
ResponEliminaespero que això que escrius avui sigui només poesia...
és massa trist per sortir de la teva boca, o dels teus dits...
respira, company...
tu sempre ens estires somriures dels llavis... com podríem natros fer-te somriure?
és bonic com acaba la cançó, "i miss you"... espero que, en el cas que no fos només poesia, la persona que ho hagi d'escoltar, ho faci.
en lloc d'un petó, avui, té, un camí amb la punta de la llengua per llepar la teva pluja trista i beure-me-la sencera.
cuida't
(t'he buscat una cançó, però el youtube, quan més el necessites, és lent de reflexos, com aquell a qui anomenen "nostre senyor" al cel sia. ja arribarà, no desesperem)
ResponElimina