Del llit estant




Del llit estant
ha vist com ho recollia tot:
Passió,
petons,
carícies,
salives,
besades,
amor,
desig...

Ho ha ficat en bosses
i, minuciosament,
ha fet el buit
en cada una d’elles.

Aleshores,
les ha ficat a l’armari.

Ha tancat amb clau
i, sense afegir paraula,
ha desfet el llit i ha marxat
a posar una rentadora
per esbandir les restes
d’amor dels llençols.

Comentaris

  1. Don't worry 'bout me
    (BIllie Holiday - Rube Bloom / Ted Koehler Àlbum:Songs for distingué Lovers)

    Don't worry 'bout me
    I'll get along
    Just you forget about me
    Be happy my love

    Just say that our little show is over
    And so the story ends
    Why not call it a day, the sensible way
    And we'll remain friends

    Look out for yourself
    Should be the rule
    Just give your heart and your love, to whom ever you love
    Don't you be a fool

    Baby why stop and cling, to some fading thing
    That used to be
    So if you can't forget
    Don't you worry 'bout me

    __________________________________
    PS. Arare perdona'm... tenia l'escrit i la música i m'he fotut de lloros amb aquesta imatge... Crec que una d'Ikea no casaria igual...

    ResponElimina
  2. Dolç Barbollaire , això d'empaquetar sensacions moments ... sentiments al buit es una metàfora meravellosa , tant per lo bo com per lo dolent amb el teu permís me la guardo
    Petonets amb Glamour com el de la imatge ;)****

    ResponElimina
  3. ui! si jo avia deixat un comment! per què no ha sortit? eh? eh?

    Vejam, que no és que no m'agradin, les imatges!!! el que em passa és que hi ha tota una sèrie de blogs, sobre tot blogs sudamericans, que enfarfeguen i empalaguen amb fotos d'aquestes i paraules carrinclones. Que les teves paraules no ho són, de carrinclones, però, ostres, només vaig expressar una opinió, nen!

    Que a mi ml'excés de sucre m'empalaga i sempre m'ha empalagat. M'agrada un punt d'ironia, un puntet d'acidesa, un enfotre-se'n una mica d'un mateix.

    Massa sucre no m'agrada i hi ha imatges que, per massa dolces, em carreguen! (la vida no ho és, així de dolça, no sé si m'explico)

    En fi, Barbollaire, que cadascú ha de posar les imatges que li agraden, així que no em facis cas.

    A mi m'agrada la teva poesia i les músiques que hi vas posant. De les imatges, no en parlarem més, ok?
    ;)

    Feliç setmana!

    ResponElimina
  4. Un poema dolç i trist... però més trsit que dolç, voler guardar bocins d'amor enlloc de viure'ls és molt trist...
    No sé si era la intenció del poema, però entre les teves paraules i les de la Billie, és la imatge que me n'he fet.

    Un petó suau :**

    ResponElimina
  5. barbollaire,
    suposo que és un bon poema. com a mínim a mi em va deixar distreta una bona estona.
    això d'envasar al buit em sembla una mica "gramàtic", però és bastant real... és tan fred com els congelats, però almenys no es fa malbé l'aliment.
    si guardes les claus, pots perdre-les o oblidar-les, però sempre hi ha algú que pot retrobar-les. i si no, a rentar llençols i poca cosa més.
    m'agrada llegir-te. un petó multisabors, però amb sucre

    ResponElimina
  6. I un cop esbandits els llençols, tornar-los a posar al llit per omplir-los de noves besades, poemes i desig. I guardar-ho tot en capces o al buit com fem amb els records.
    Molt bonic!
    Que passis una bona setmana!

    ResponElimina
  7. onix Si et fa ilu... tu mateixa... ;¬)
    Un petonet ben dolç, nina ;¬)***

    Arare Procuraré no produir-te una crisi de sucre ;¬)!!! Gràcies ,com sempre, pels teus comentaris assenyats. Petons dolços. ;¬)***

    elur Bé, no és gaire divertit, no... Però la vida tampoc ho és, en general...

    Babèlia Moltes gràcies!!

    iruna Però, de vegades,pasa, no? Un petonet dolç, si em permets, nina ;¬)***

    Joana Gràcies... N operdeem l'esperança que sigui així. Petó. :¬)

    ResponElimina
  8. benvolgut Barbollaire, el post deixa una mica de regust tristot... Redeu, redeu, redeu,... ves que no estaré jo tendre amb tot això de ser avi...

    ResponElimina
  9. De veritat us ha entristit, el poema? Jo penso senzillament que darrere la neteja hi haurà una nova etapa de la seva vida, que viuran tots dos i tornaran els besos (però seran uns altres) i tornaran les carícies (però seran carícies renovades) i, damunt dels llençols nets, tornaran a estimar-se, apassionadament!

    I sense sucre, només amb molt d'amor.

    ;)

    Arare_previsora de la diabetes (hehehehe)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada