Del llit estant
Del llit estant
ha vist com ho recollia tot:
Passió,
petons,
carícies,
salives,
besades,
amor,
desig...
Ho ha ficat en bosses
i, minuciosament,
ha fet el buit
en cada una d’elles.
Aleshores,
les ha ficat a l’armari.
Ha tancat amb clau
i, sense afegir paraula,
ha desfet el llit i ha marxat
a posar una rentadora
per esbandir les restes
d’amor dels llençols.
Comentaris
(BIllie Holiday - Rube Bloom / Ted Koehler Àlbum:Songs for distingué Lovers)
Don't worry 'bout me
I'll get along
Just you forget about me
Be happy my love
Just say that our little show is over
And so the story ends
Why not call it a day, the sensible way
And we'll remain friends
Look out for yourself
Should be the rule
Just give your heart and your love, to whom ever you love
Don't you be a fool
Baby why stop and cling, to some fading thing
That used to be
So if you can't forget
Don't you worry 'bout me
__________________________________
PS. Arare perdona'm... tenia l'escrit i la música i m'he fotut de lloros amb aquesta imatge... Crec que una d'Ikea no casaria igual...
Petonets amb Glamour com el de la imatge ;)****
Vejam, que no és que no m'agradin, les imatges!!! el que em passa és que hi ha tota una sèrie de blogs, sobre tot blogs sudamericans, que enfarfeguen i empalaguen amb fotos d'aquestes i paraules carrinclones. Que les teves paraules no ho són, de carrinclones, però, ostres, només vaig expressar una opinió, nen!
Que a mi ml'excés de sucre m'empalaga i sempre m'ha empalagat. M'agrada un punt d'ironia, un puntet d'acidesa, un enfotre-se'n una mica d'un mateix.
Massa sucre no m'agrada i hi ha imatges que, per massa dolces, em carreguen! (la vida no ho és, així de dolça, no sé si m'explico)
En fi, Barbollaire, que cadascú ha de posar les imatges que li agraden, així que no em facis cas.
A mi m'agrada la teva poesia i les músiques que hi vas posant. De les imatges, no en parlarem més, ok?
;)
Feliç setmana!
No sé si era la intenció del poema, però entre les teves paraules i les de la Billie, és la imatge que me n'he fet.
Un petó suau :**
suposo que és un bon poema. com a mínim a mi em va deixar distreta una bona estona.
això d'envasar al buit em sembla una mica "gramàtic", però és bastant real... és tan fred com els congelats, però almenys no es fa malbé l'aliment.
si guardes les claus, pots perdre-les o oblidar-les, però sempre hi ha algú que pot retrobar-les. i si no, a rentar llençols i poca cosa més.
m'agrada llegir-te. un petó multisabors, però amb sucre
Molt bonic!
Que passis una bona setmana!
Un petonet ben dolç, nina ;¬)***
Arare Procuraré no produir-te una crisi de sucre ;¬)!!! Gràcies ,com sempre, pels teus comentaris assenyats. Petons dolços. ;¬)***
elur Bé, no és gaire divertit, no... Però la vida tampoc ho és, en general...
Babèlia Moltes gràcies!!
iruna Però, de vegades,pasa, no? Un petonet dolç, si em permets, nina ;¬)***
Joana Gràcies... N operdeem l'esperança que sigui així. Petó. :¬)
I sense sucre, només amb molt d'amor.
;)
Arare_previsora de la diabetes (hehehehe)