Tretze silencis




Tretze imperceptibles silencis
per il•luminar-nos

en el pas màgic

cap el darrer bes

que serà el primer

del desig
de desitjar-nos
amb la mirada clara

i recordar els nostres
cossos
amb la memòria dels dits

insomnes

que ens portaran

al llarg de la nit

creant el camí

com la llum del far

de la teva mirada.

________________________
PS. Hauria de ser una Endreça especial.
Però permeteu-me que us la dediqui a tots els que en aquest temps heu passat per casa.
Gràcies.
El millor per vosaltres.

Comentaris

  1. 12 segundos de oscuridad
    (Jorge Drexler Àlbum: 12 segundos de oscuridad)

    Gira el haz de luz
    para que se vea desde alta mar.
    Yo buscaba el rumbo de regreso
    sin quererlo encontrar.

    Pie detrás de pie
    iba tras el pulso de claridad
    la noche cerrada, apenas se abría,
    se volvía a cerrar.

    Un faro quieto nada sería
    guía, mientras no deje de girar
    no es la luz lo que importa en verdad
    son los 12 segundos de oscuridad.

    Para que se vea desde alta mar...
    De poco le sirve al navegante
    que no sepa esperar.

    Pie detrás de pie
    no hay otra manera de caminar
    la noche del Cabo
    revelada en un inmenso radar.

    Un faro para, sólo de día,
    guía, mientras no deje de girar
    no es la luz lo que importa en verdad
    son los 12 segundos de oscuridad.

    ResponElimina
  2. Hola barbollaire, sóc la iruNa de batecs del temps...
    Passava per aquí per desitjar-te que passis un molt bon cap d'any i m'he encantat llegint el teu post... molt bonic!!!
    una abraçada

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu, Barbollaire.
    El millor per a tu, també.

    Com sempre un post preciós.

    :*)

    ResponElimina
  4. iruNa gironina!!! Benvinguda a casa!!! Gràcies per venir. Fes com si fossis a ca teva.
    I molt bon Any!!
    Petó dolç. ;)*

    ResponElimina
  5. Petó dolç elur. Bon Any!!!

    ResponElimina
  6. apago l'ordinador ara mateix, que aquest far, amb la seva llum resplendent i els seus instants de silencis, és un iman que m'atrapa. i ara és hora de festa i alegria, i em cal buscar-la, mirant als ulls dels meus fills que m'esperen...
    amor per tothom! i petons!

    ResponElimina
  7. Un hora tan sols per l'entrebanc de grans de raïm a la boca i a la ment un record en present de l'indicatiu pels passats, pels presents i pels futurs.

    Txin-txin als meus nous companys de lectures que han estat futur, i que en el pas inexorable del temps, son entranyable passat i venturós present alhora!!!

    ResponElimina
  8. Bon aaaaaaaaaany, xiquet! ;-)

    ResponElimina
  9. Bon dia!! el primer petó de l'any carregat de tendresa i els millors desitjos per tu ;)*** (croissanets calentons)XDDD

    ResponElimina
  10. el millor pels 365 propers...i sàpigues que tornarem a riure...un petó dolcet...

    ResponElimina
  11. he fet "torrijas" ensucrades...
    si algú en vol.....
    (una no pot anar sempre de gorra menjant croisants i gaufres que porten els altres...)
    bon dia!

    ResponElimina
  12. Bos dias, e Feliz Aninovo!

    Moitos biquiños e unha aperta moi forte!

    ResponElimina
  13. Julins Arare superpolíglota!!! Uououoooo... Oioooo...!!! Català, castellà, oliental i ara en potugueish de Portugal, que no de Portugalete!!!

    Bon Any, nena!!! I una bona abraçada que creui tota la pinínzula! ☺

    ResponElimina
  14. Patinatgeeeeee!!!! Acabo d'aterrar dels llimbs i me n'he assabentat que l'arare està a Galícia i no a Portugal. Uf! En fi...!

    ResponElimina
  15. Ai!! La memòria dels dits!
    Sublim poema. Poc més es pot dir!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada