Tretze silencis
Tretze imperceptibles silencis
per il•luminar-nos
en el pas màgic
cap el darrer bes
que serà el primer
del desig de desitjar-nos
amb la mirada clara
i recordar els nostres cossos
amb la memòria dels dits
insomnes
que ens portaran
al llarg de la nit
creant el camí
com la llum del far
de la teva mirada.
________________________
PS. Hauria de ser una Endreça especial.
Però permeteu-me que us la dediqui a tots els que en aquest temps heu passat per casa.
Gràcies.
El millor per vosaltres.
Comentaris
(Jorge Drexler Àlbum: 12 segundos de oscuridad)
Gira el haz de luz
para que se vea desde alta mar.
Yo buscaba el rumbo de regreso
sin quererlo encontrar.
Pie detrás de pie
iba tras el pulso de claridad
la noche cerrada, apenas se abría,
se volvía a cerrar.
Un faro quieto nada sería
guía, mientras no deje de girar
no es la luz lo que importa en verdad
son los 12 segundos de oscuridad.
Para que se vea desde alta mar...
De poco le sirve al navegante
que no sepa esperar.
Pie detrás de pie
no hay otra manera de caminar
la noche del Cabo
revelada en un inmenso radar.
Un faro para, sólo de día,
guía, mientras no deje de girar
no es la luz lo que importa en verdad
son los 12 segundos de oscuridad.
Passava per aquí per desitjar-te que passis un molt bon cap d'any i m'he encantat llegint el teu post... molt bonic!!!
una abraçada
El millor per a tu, també.
Com sempre un post preciós.
:*)
I molt bon Any!!
Petó dolç. ;)*
amor per tothom! i petons!
Txin-txin als meus nous companys de lectures que han estat futur, i que en el pas inexorable del temps, son entranyable passat i venturós present alhora!!!
si algú en vol.....
(una no pot anar sempre de gorra menjant croisants i gaufres que porten els altres...)
bon dia!
Moitos biquiños e unha aperta moi forte!
Bon Any, nena!!! I una bona abraçada que creui tota la pinínzula! ☺
Sublim poema. Poc més es pot dir!