Retruny



Retruny de llàgrimes silencioses
a l’altre banda del fil.


Escuts devastats amb vesànica impotència.


Urc tumefacte

Impotència ajornada.

Comentaris

  1. Es fa llarg, es fa llarg esperar
    (Pau Riba Album: electroccid àccid alquimístic xoc)

    Oh que llarga es fa sempre l'espera
    quan s'espera que vindrà el pitjor
    i que trista i que llarga és l'espera
    quan s'espera la mort de l'amor.
    Quan s'espera que tot ja s'acabi
    per tot d'una tornar a començar
    quan s'espera que el món tot s'enfonsi
    per tornar-lo a edificar,
    es fa llarg, es fa llarg esperar.
    I es fa trist esperar cada dia
    el cel roig i el sol que ja se'n va,
    i es fa fosc esperar cada dia
    perquè el sol no se'n vol anar mai
    perquè els dies se'n van sense pressa
    i les hores no volen fugir
    perquè esperes, i esperes, i esperes
    i vols demà, però encara és ahir,
    es fa trist, es fa trist esperar!

    I es fan lents els matins i les tardes
    quan l'espera et desvetlla el neguit.
    I es fan grises les llargues lentes tardes
    perquè et sens amb el cor ensopit,
    perquè sents que tens l'ànima morta
    i ho veus tot, tot el món molt confós
    perquè et trobes amb les portes closes
    i tancat com un gos rabiós,
    es fa fosc, es fa fosc esperar!

    I es fan grises les hores d’espera
    quan no plou però veus el cel plujós.
    I es fan llargues les grises esperes
    quan la fi sents a prop per tots dos
    quan fa dies que ni xiules ni cantes
    i fa temps que vas fer l'últim somrís
    quan al cor sents la mort i t'espantes
    al pensar potser és l'últim avís,
    es fa gris, es fa gris esperar!

    ResponElimina
  2. buf, avui l'has encertat amb la lletra. De ple.

    Bon dia!

    ResponElimina
  3. Bon dia williams.
    No em plau que l'hagi encertat amb la lletra...

    Petó de colors. :)

    ResponElimina
  4. prova número dos (a la primera prova no m'ha deixat "entrar")

    Petons sense espera.

    Arare

    ResponElimina
  5. Mentre escriguis així sempre hauras de reservar un lloc per mi. Una abraçada que no val ni mig petó de l'Arare però és el que hi ha. Gràcies per l'enllaç.

    ResponElimina
  6. ostres molt impactatnts aquests versos...els ahs escrit tu? et felicito

    ResponElimina
  7. manel Gràcies per venir a casa.
    JO espero apendre molt de tu i de com jugues amb les paraules.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  8. eva Gràcies per venir. M'afalaga que t'agradin doncs, per sort o desgràcia, son meus.

    ResponElimina
  9. A l'altra costat del fil, quantes llàgrimes s'han vessat!!
    Molt bonic barbollaire
    Joana-Llum-de-dona

    ResponElimina
  10. Joana-Llum-de-dona. Gràcies per venir.
    Ets a casa teva. Disposa.

    Petó. ;)

    ResponElimina
  11. gràcies bonic...tot i saber del cert que després de les tempestes, sempre arriben les mars calmes, mentre hi ha tempesta el brogit és intens i no sempre, afortunadament, ho racionalitzem tot...però, tot i així...
    demanaré per reis una mica més de temps calm.
    saps que t'estimo molt...

    ResponElimina
  12. Hmmmmm!!! Veig que la llum de la lluna torna a escapar-se entre el vímet del cove...
    Bé, bé, bé...

    Has pensat en escriure-ho tot?
    Vols que t'obri una porta i fas servir "casa meva"???

    Més petons encarà, nina.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada