Retruny



Retruny de llàgrimes silencioses
a l’altre banda del fil.


Escuts devastats amb vesànica impotència.


Urc tumefacte

Impotència ajornada.

Comentaris

Barbollaire ha dit…
Es fa llarg, es fa llarg esperar
(Pau Riba Album: electroccid àccid alquimístic xoc)

Oh que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.
Quan s'espera que tot ja s'acabi
per tot d'una tornar a començar
quan s'espera que el món tot s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.
I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist, es fa trist esperar!

I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.
I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sens amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores d’espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan la fi sents a prop per tots dos
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa temps que vas fer l'últim somrís
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar!
Anònim ha dit…
buf, avui l'has encertat amb la lletra. De ple.

Bon dia!
Anònim ha dit…
Bon dia williams.
No em plau que l'hagi encertat amb la lletra...

Petó de colors. :)
Anònim ha dit…
prova número dos (a la primera prova no m'ha deixat "entrar")

Petons sense espera.

Arare
Anònim ha dit…
Mentre escriguis així sempre hauras de reservar un lloc per mi. Una abraçada que no val ni mig petó de l'Arare però és el que hi ha. Gràcies per l'enllaç.
Eva ha dit…
ostres molt impactatnts aquests versos...els ahs escrit tu? et felicito
Anònim ha dit…
manel Gràcies per venir a casa.
JO espero apendre molt de tu i de com jugues amb les paraules.
Una abraçada.
Anònim ha dit…
eva Gràcies per venir. M'afalaga que t'agradin doncs, per sort o desgràcia, son meus.
Anònim ha dit…
A l'altra costat del fil, quantes llàgrimes s'han vessat!!
Molt bonic barbollaire
Joana-Llum-de-dona
Barbollaire ha dit…
Joana-Llum-de-dona. Gràcies per venir.
Ets a casa teva. Disposa.

Petó. ;)
Anònim ha dit…
gràcies bonic...tot i saber del cert que després de les tempestes, sempre arriben les mars calmes, mentre hi ha tempesta el brogit és intens i no sempre, afortunadament, ho racionalitzem tot...però, tot i així...
demanaré per reis una mica més de temps calm.
saps que t'estimo molt...
Anònim ha dit…
Hmmmmm!!! Veig que la llum de la lluna torna a escapar-se entre el vímet del cove...
Bé, bé, bé...

Has pensat en escriure-ho tot?
Vols que t'obri una porta i fas servir "casa meva"???

Més petons encarà, nina.