Paraules






harmonia
flassada

foscor estelada

encís càlid

terra i sostre

música

- planyent i discreta -

blancor pura

rialla

moviment

somriure

misteri

mosaics subtils

desitjos

olor

- penetrant i fresca -

plaer

- tebi, humit, i tendre -

Mans

- hàbils -

Tu

Jo

respiració

Bes
panteix
Bes
silenci
Bes

Comentaris


  1. (Presuntos implicados Albúm: Gente)

    tú,
    aunque sienta la lluvia y el viento allí afuera
    tú,
    golpeando en nuestra confianza
    tú,
    aunque rompan las olas con toda su fuerza
    tú,
    en el mar de la esperanza
    tú,
    preparas conmigo el invierno
    y alivias el frío que a este corazón
    lleno de playas solitarias
    tú,
    dibujando en mi pensamiento,
    oh tú,
    coloreando un sol en el cielo
    tú,
    una estrella de mar una nube de algodón
    Mi aventura, mi amor, un inmenso, un pequeño,
    un perfecto, un eterno tú.
    tú,
    cuando cierro los ojos y miro hacia adentro
    tú,
    anunciado en todos los sueños
    tú,
    me enseñaste a caer y después a volar
    tú,
    pronunciaste el primer “te quiero”

    ResponElimina
  2. Un poema que segurament no deixa indiferent a ningú, i la imatge igual.
    Salutacions desde la meva llesca!

    ResponElimina
  3. bé... és que ja no sé què dir!! Molt suggerent, evidentment... I la imatge, fascinant.

    Amb el teu permís...
    un petó : )

    ResponElimina
  4. uribetty gràcies per anar passant, company.

    ResponElimina
  5. williams Gràcies de tot cor...
    I tant que et permeto el petó.
    Em sembla que ja ho havia escrit, però els petons son necessaris, com les abraçades i el dir t'estimo...
    I no acostumen a regalar-los així com així.

    Petó amb tota la força del blanc i negre.

    ResponElimina
  6. ...bes
    ...bes
    ...bes
    ...carícia
    ...bes...


    Malgrat no en deixi constància, cada dia vinc a passar una estoneta en aquest redòs ombrívol, càlid i complaent.

    Bon cap de setmana a tothom! :*

    ResponElimina
  7. Moltissimes gràcies monalitza. Espero que ho trobis tot al teu gust. Ja saps que ets a casa teva, per tant fes i desfès...

    Bon cap de setmana. Un petó. :)

    ResponElimina
  8. No entenc això del blanc i negre... estic espessa.


    (color mel amb espurnes verdes) :)

    ResponElimina
  9. Com que ja t'ho han dit tot, ja no cal que digui res.



    Et deixo un espai en blanc perquè t'imaginis allò que desitgis, el que et vingui de gust.

    Bona nit, C.M., que descansis...

    ResponElimina
  10. No s'hi val, Arare....
    A partir d'ara jo et faré el mateix en els teus post:
    "com ja t'ho han dit tot..." xDDDD.
    Gràcies per passar, estimadissima Perla de Labuán.
    Estic més que agrait sabent que honores casa meva amb la teva visita.

    Bona nit, Mariana, descansa tu també.

    Petó aromatitzat amb somriures i esguards d'infants. (És el millor que té aquest món).
    :)

    ResponElimina
  11. Williams per mi (i és una opinió personalísima) la fotografia en blanc i negre té molta més força que una en color.
    D'aquí el de "tota la força del blanc i negre"...

    Doncs ara, per alegrar la nit...
    Un petó multicolor...;)

    ResponElimina
  12. pssssssssst, despertaaaaaa! (tens feina al meu blog)


    Deixo la bossa dels croisants, avui n'he portat molts perquè "la família" s'està engrandint de mala manera (aviat haurem de fer una col·lecta pels croisants i els cafès) hehehe!

    bon dia, Sandokán!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada