dijous, 7 de desembre de 2006

Paraules






harmonia
flassada

foscor estelada

encís càlid

terra i sostre

música

- planyent i discreta -

blancor pura

rialla

moviment

somriure

misteri

mosaics subtils

desitjos

olor

- penetrant i fresca -

plaer

- tebi, humit, i tendre -

Mans

- hàbils -

Tu

Jo

respiració

Bes
panteix
Bes
silenci
Bes

12 comentaris:

barbollaire ha dit...


(Presuntos implicados Albúm: Gente)

tú,
aunque sienta la lluvia y el viento allí afuera
tú,
golpeando en nuestra confianza
tú,
aunque rompan las olas con toda su fuerza
tú,
en el mar de la esperanza
tú,
preparas conmigo el invierno
y alivias el frío que a este corazón
lleno de playas solitarias
tú,
dibujando en mi pensamiento,
oh tú,
coloreando un sol en el cielo
tú,
una estrella de mar una nube de algodón
Mi aventura, mi amor, un inmenso, un pequeño,
un perfecto, un eterno tú.
tú,
cuando cierro los ojos y miro hacia adentro
tú,
anunciado en todos los sueños
tú,
me enseñaste a caer y después a volar
tú,
pronunciaste el primer “te quiero”

Uribetty ha dit...

Un poema que segurament no deixa indiferent a ningú, i la imatge igual.
Salutacions desde la meva llesca!

williams ha dit...

bé... és que ja no sé què dir!! Molt suggerent, evidentment... I la imatge, fascinant.

Amb el teu permís...
un petó : )

barbollaire ha dit...

uribetty gràcies per anar passant, company.

barbollaire ha dit...

williams Gràcies de tot cor...
I tant que et permeto el petó.
Em sembla que ja ho havia escrit, però els petons son necessaris, com les abraçades i el dir t'estimo...
I no acostumen a regalar-los així com així.

Petó amb tota la força del blanc i negre.

MoNaLiTzA ha dit...

...bes
...bes
...bes
...carícia
...bes...


Malgrat no en deixi constància, cada dia vinc a passar una estoneta en aquest redòs ombrívol, càlid i complaent.

Bon cap de setmana a tothom! :*

barbollaire ha dit...

Moltissimes gràcies monalitza. Espero que ho trobis tot al teu gust. Ja saps que ets a casa teva, per tant fes i desfès...

Bon cap de setmana. Un petó. :)

williams ha dit...

No entenc això del blanc i negre... estic espessa.


(color mel amb espurnes verdes) :)

Arare_ ha dit...

Com que ja t'ho han dit tot, ja no cal que digui res.



Et deixo un espai en blanc perquè t'imaginis allò que desitgis, el que et vingui de gust.

Bona nit, C.M., que descansis...

barbollaire ha dit...

No s'hi val, Arare....
A partir d'ara jo et faré el mateix en els teus post:
"com ja t'ho han dit tot..." xDDDD.
Gràcies per passar, estimadissima Perla de Labuán.
Estic més que agrait sabent que honores casa meva amb la teva visita.

Bona nit, Mariana, descansa tu també.

Petó aromatitzat amb somriures i esguards d'infants. (És el millor que té aquest món).
:)

barbollaire ha dit...

Williams per mi (i és una opinió personalísima) la fotografia en blanc i negre té molta més força que una en color.
D'aquí el de "tota la força del blanc i negre"...

Doncs ara, per alegrar la nit...
Un petó multicolor...;)

Arare_ ha dit...

pssssssssst, despertaaaaaa! (tens feina al meu blog)


Deixo la bossa dels croisants, avui n'he portat molts perquè "la família" s'està engrandint de mala manera (aviat haurem de fer una col·lecta pels croisants i els cafès) hehehe!

bon dia, Sandokán!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape