Moviments generals




Viure una vida desprevinguda.
Revelacions en blanc i negre.


Sublimar absències

en miratges,

com mentides,

d’una intel•lectualitat

esponjosa.


Voravies mullades

Reflectides en miralls modernistes.


Pany i forrellat davant la por què,

la vida,

ens sorprengui amb el desig,

foll,

de fruir dels somnis.


O, simplement, viure.


Comentaris

  1. Imagine A Man
    (The Who Album:The Who By Numbers (1975) )

    Imagine a man
    Not a child of any revolt
    But a plain man tied up in life

    Imagine the sand
    Running out as he struts
    Parading and fading, ignoring his wife

    Imagine a road
    So long looking backwards
    You can't see where it really began

    Imagine a load
    So large and so smooth
    That against it a man is an ant

    Then you will see the end
    You will see the end

    Imagine events
    That occur everyday
    Like a shooting or raping or a simple act of deceit

    Imagine a fence
    Around you as high as prevention
    Casting shadows, you can't see your feet

    Imagine a girl
    You long for and have
    And the body of chalky perfection and truth

    Imagine a past
    Where you wish you had lived
    Full of heroes and villians and fools

    And you will see the end
    You will see the end
    And you will see the end
    You will see the end
    Oh yeah

    Imagine a man
    Not a child of any revolt
    But a man of today feeling new

    Imagine a soul
    So old it it is broken
    And you will know your invention is you

    And you will see the end
    You will see the end
    You will see the end
    You will see the end
    Oh yeah

    ResponElimina
  2. És un error tancar la vida amb pany i clau, C.M.

    Sigues feliç i gaudeix dels somnis en aquest dissabte grisós...

    eeiii, se m'oblidava posar el cafè! (el croisant me'l vaig "pillar" ahir dels que va portar l'Onix)

    ResponElimina
  3. No hi ha vida amb previsions absolutes. El màxim que et deixen fer és esboçar un lleu dibuix del que tu en voldies fer d'ella, però el destí és qui la dibuixa i el qui la pinta i la ombreja.
    Les sorpreses que ens reserva el destí per a la nostra vida i que tanta por ens fan, en el fons, son les que ens comminen a seguir la trajectòria fins el final. És el nostre viatge cap a Itaca. El propi desig d'aventures farà que l'esboç del nostre dibuix sigui més definitori o més obert a noves transformacions en el disseny final.

    Carai! I això que és dissabte al matí! Bé..., me'n vaig a esboçar quecol que faci que aquest proper Nadal sigui un xic més productiu per a la meva economia (tenir dos fills alhora a la universitat et deixa els quadres sempre a mig acabar hehehe...)

    Bon cap de setmana a tothom!

    ResponElimina
  4. Sssstupendo... he perdut la meva resposta. Espero no haver-la deixat en algun bloc que no devia, peerque al.lucinaràn....

    Què deia què... Jo sóc arrauxat i somniatruites.
    I que aquest post era un link "esotèric" a partir d'un de na Charleeze que parlava de l'amistat i de Silencis.

    En fí, després de tot el dia treballant, una paranoia a quarts de dues de la matinada....

    I ara l'important: Queden croissants o no? Per si un cas em vaig a fer torrades amb mantega i melmelada de gerds!!! xDDDD

    Ònix, si passes, em sembla que faràs tard per esmorçar avui.

    Monalitza Gràcies per venir. M'honora la teva visita.

    Perla de Labuán dic... Arare hehehehe... Tu mateixa, ja t'has fet amb tots els racons, per tant...

    Petons, amb aromes de bosc al final de tardor. :)

    ResponElimina
  5. no és fàcil fer cas del primer vers; ni tampoc no és senzill intentar-ho amb el darrer...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada