Moviments generals
Revelacions en blanc i negre.
Sublimar absències
en miratges,
com mentides,
d’una intel•lectualitat
esponjosa.
Voravies mullades
Reflectides en miralls modernistes.
Pany i forrellat davant la por què,
la vida,
ens sorprengui amb el desig,
foll,
de fruir dels somnis.
O, simplement, viure.
Comentaris
(The Who Album:The Who By Numbers (1975) )
Imagine a man
Not a child of any revolt
But a plain man tied up in life
Imagine the sand
Running out as he struts
Parading and fading, ignoring his wife
Imagine a road
So long looking backwards
You can't see where it really began
Imagine a load
So large and so smooth
That against it a man is an ant
Then you will see the end
You will see the end
Imagine events
That occur everyday
Like a shooting or raping or a simple act of deceit
Imagine a fence
Around you as high as prevention
Casting shadows, you can't see your feet
Imagine a girl
You long for and have
And the body of chalky perfection and truth
Imagine a past
Where you wish you had lived
Full of heroes and villians and fools
And you will see the end
You will see the end
And you will see the end
You will see the end
Oh yeah
Imagine a man
Not a child of any revolt
But a man of today feeling new
Imagine a soul
So old it it is broken
And you will know your invention is you
And you will see the end
You will see the end
You will see the end
You will see the end
Oh yeah
Sigues feliç i gaudeix dels somnis en aquest dissabte grisós...
eeiii, se m'oblidava posar el cafè! (el croisant me'l vaig "pillar" ahir dels que va portar l'Onix)
Les sorpreses que ens reserva el destí per a la nostra vida i que tanta por ens fan, en el fons, son les que ens comminen a seguir la trajectòria fins el final. És el nostre viatge cap a Itaca. El propi desig d'aventures farà que l'esboç del nostre dibuix sigui més definitori o més obert a noves transformacions en el disseny final.
Carai! I això que és dissabte al matí! Bé..., me'n vaig a esboçar quecol que faci que aquest proper Nadal sigui un xic més productiu per a la meva economia (tenir dos fills alhora a la universitat et deixa els quadres sempre a mig acabar hehehe...)
Bon cap de setmana a tothom!
Què deia què... Jo sóc arrauxat i somniatruites.
I que aquest post era un link "esotèric" a partir d'un de na Charleeze que parlava de l'amistat i de Silencis.
En fí, després de tot el dia treballant, una paranoia a quarts de dues de la matinada....
I ara l'important: Queden croissants o no? Per si un cas em vaig a fer torrades amb mantega i melmelada de gerds!!! xDDDD
Ònix, si passes, em sembla que faràs tard per esmorçar avui.
Monalitza Gràcies per venir. M'honora la teva visita.
Perla de Labuán dic... Arare hehehehe... Tu mateixa, ja t'has fet amb tots els racons, per tant...
Petons, amb aromes de bosc al final de tardor. :)