Idea Negra (I)



Rituals que han perdut el sentit.
Il•luminació enlluernadora.

Tàctica aclaparadora.

Plàstic als cors.


Ens deixem escatimar la vida?


Empolainem l’esperança

emmirallant-nos d’il•lusió pura:

l’esguard dels nens.

Comentaris

  1. Father, Son
    (Peter Gabriel Album: OVO)

    Father, son
    Locked as one
    In this empty room
    Spine against spine
    Yours against mine
    Till the warmth comes through

    Remember the breakwaters down by the waves
    I first found my courage
    Knowing daddy could save
    I could hold back the tide
    With my dad by my side

    Dogs, plows and bows
    We move through each pose
    Struggling in our separate ways
    Mantras and hymns
    Unfolding limbs
    Looking for release through the pain

    And the yogi's eyes are open
    Looking up above
    He too is dreaming of his daddy's love
    With his dad by his side
    Got his dad by his side

    Can you recall
    How you took me to school
    We couldn't talk much at all
    It's been so many years
    And now these tears
    Guess I'm still your child

    Out on the moors
    We take a pause
    See how far we have come
    You're moving quite slow
    How far can we go
    Father and son

    With my dad by my side
    With my dad by my side
    Got my dad by my side
    With me

    ResponElimina
  2. jo m'estimo més no pensar en l'esguard dels nens...

    bona nit, barbollaire : )

    ResponElimina
  3. no havia vist les bones nits al meu bloc i he passat per aquí... en fi. Bona nit!! Fa fred al vallès bbbbrrrrr

    ResponElimina
  4. A mi m'agraden, aquestes festes, què voleu que us digui? dec ser rareta...

    i el millor de tot, en això tens raó, l'esguard dels nens. Si.

    Bona nit, estimat Corto Maltese!

    ResponElimina
  5. A mi m'estressen aquestes festes...ja voldria que sigues finals de gener!
    un peto

    ResponElimina
  6. Seguint rastres he passat per aquí....
    Es fàcil perdre ja tot sentit?
    Fins i tot els menunts comencen a pedre il-lusió. Perill!!
    Sempre tinc però esperança quan admiro aquests blocs tan fantàstics....m'ajuda a no perdre l'esperança.
    ;-)endavant!

    ResponElimina
  7. A veure, a veure, que encara semblarà que sóc el cosí tercer d’Herodes...

    La festa, el que hauria de representar Nadal, (independentment del que pugui pensar o creure) m’agrada i molt. Tot l’entorn on hem ficat aquesta festa, santa patrona del consumisme més desbocat, NO!
    La obligació de ser feliç, desitjar felicitat: NO!
    La frase: “Aquestes festes que conviden al recolliment i la pau interior....” Ja no es cert. Aquestes festes conviden, si, però a cava, perfums,....

    Eii! Igual això és un trauma degut a que als 10, 11 anys vaig entendre el significat de la lletra d’una Nadala. Aquella que diu:
    “La Nochebuena se viene (tururú),
    la Nochebuena se va.
    Y nosotros nos iremos
    y no volveremos más”...

    I ara per acabar-ho de rematar: Us heu adonat que els llums que pengen son, cada vegada, més ecològic-depriments?? I han de ser així per estalviar energia, etc, etc,... Però els que ja tenim una certa edat, i de capital, encara recordem l’arbre de Can Jorba... I totes aquells llums....

    Veieu, em poso melangiós...

    ResponElimina
  8. Jana Gràcies per venir i entrar a casa.
    Posat còmode.
    Vols pendre res?

    Sigues tanta estona com vulguis i torna sempre que et vagui.

    Petó de benvinguda. :)

    ResponElimina
  9. Estimat CM: els llums que pengen al meu poble, més que ecoògic- depriments són la cosa més hortera que he vist mai!!!

    Concretament hi ha un carrer que l'han guarnit amb un sol rei, muntat en un camell (que és el que toca, és clar) i a ambdós costats, uns paquetets que són el triple de grossos que el rei i el camell junts. Diguem que la perspectiva no seria lo seu. Diguem que si no saben fer res més valdria més que no posessin llumetes. Diguem que m'agrada molt més una tira de llum blanca, o si molt m'apures, la llum de la lluna damunt del mar.

    Toma! (jo, que estic vacunada contra la cursileria, ara m'estic tornant tonta). Vine i salva'm, que em deixo!

    ;)


    (tercer intent d'enviament, prèvia còpia de paraulota impossible, cagonlamar)

    Un petó graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan i lluminós (au)

    ResponElimina
  10. Torno de passar tres dies de mirar-me el món desde la perspectiva d'una meravella d'ulls verds de 9 anys, m'he pogut permetre el luxe d'oblidar-me de responsabilitats autoimposades.
    Realment l'esguard dels infants és meravellós, la seva imaginació no té límits, la seva ilusió tampoc.

    Un petó.

    ResponElimina
  11. És imprescindible mirar-se la vida amb ulls d´infant quan no acabem d´entendre les coses, casualment així, descobrim el per què de les coses!

    ResponElimina
  12. ssssssshhhhhhhhhhhhht... bona nit...

    ResponElimina
  13. elur Jo tinc un "trasto" de 7. I em desmonta quan, se'm llença al coll i em fa un petó llaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg... (els altres dos son uns ganàpies que ja van a la seva).
    Petó. :)

    gemminola Estem d'acord. Si perdem del tot la capacitat de mirar com els nens que vem ser...potser ja no tindrem remei. Petó :)

    Arare Estic ormejant un clipper per venir-te a rescatar (ja que et deixes...) però està mu mal això de trobar tripulació... I jo vaig començar un curs a CCC de capità pirata, i, amb la primera entrega em van regalar una guitarra, i amb la segona una màquina de cosir... Crec que alguna cosa no va bé.
    Si no trobo gent pel clipper, ho provaré amb un prao...
    Si no, sempre seré amb tu virtualment.
    Bona nit... Petó pirata. :)

    ResponElimina
  14. Barbollaire... saps que també en té 7 el meu amoret madrileny? però des que el conec que li poso 9 anys... deu ser perquè m'agrada el 9, no ho sé...
    I sí, desmunten a qualsevol. A mi em va fer un dibuix, i després va anar corrents cap a sa mare a dir-li que "le he regalado mi dibujo a neus, así se acordará de mi"...
    Una abraçada :*)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada