Seguint rastres he passat per aquí.... Es fàcil perdre ja tot sentit? Fins i tot els menunts comencen a pedre il-lusió. Perill!! Sempre tinc però esperança quan admiro aquests blocs tan fantàstics....m'ajuda a no perdre l'esperança. ;-)endavant!
A veure, a veure, que encara semblarà que sóc el cosí tercer d’Herodes...
La festa, el que hauria de representar Nadal, (independentment del que pugui pensar o creure) m’agrada i molt. Tot l’entorn on hem ficat aquesta festa, santa patrona del consumisme més desbocat, NO! La obligació de ser feliç, desitjar felicitat: NO! La frase: “Aquestes festes que conviden al recolliment i la pau interior....” Ja no es cert. Aquestes festes conviden, si, però a cava, perfums,....
Eii! Igual això és un trauma degut a que als 10, 11 anys vaig entendre el significat de la lletra d’una Nadala. Aquella que diu: “La Nochebuena se viene (tururú), la Nochebuena se va. Y nosotros nos iremos y no volveremos más”...
I ara per acabar-ho de rematar: Us heu adonat que els llums que pengen son, cada vegada, més ecològic-depriments?? I han de ser així per estalviar energia, etc, etc,... Però els que ja tenim una certa edat, i de capital, encara recordem l’arbre de Can Jorba... I totes aquells llums....
Estimat CM: els llums que pengen al meu poble, més que ecoògic- depriments són la cosa més hortera que he vist mai!!!
Concretament hi ha un carrer que l'han guarnit amb un sol rei, muntat en un camell (que és el que toca, és clar) i a ambdós costats, uns paquetets que són el triple de grossos que el rei i el camell junts. Diguem que la perspectiva no seria lo seu. Diguem que si no saben fer res més valdria més que no posessin llumetes. Diguem que m'agrada molt més una tira de llum blanca, o si molt m'apures, la llum de la lluna damunt del mar.
Toma! (jo, que estic vacunada contra la cursileria, ara m'estic tornant tonta). Vine i salva'm, que em deixo!
;)
(tercer intent d'enviament, prèvia còpia de paraulota impossible, cagonlamar)
Un petó graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan i lluminós (au)
Torno de passar tres dies de mirar-me el món desde la perspectiva d'una meravella d'ulls verds de 9 anys, m'he pogut permetre el luxe d'oblidar-me de responsabilitats autoimposades. Realment l'esguard dels infants és meravellós, la seva imaginació no té límits, la seva ilusió tampoc.
elur Jo tinc un "trasto" de 7. I em desmonta quan, se'm llença al coll i em fa un petó llaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg... (els altres dos son uns ganàpies que ja van a la seva). Petó. :)
gemminola Estem d'acord. Si perdem del tot la capacitat de mirar com els nens que vem ser...potser ja no tindrem remei. Petó :)
Arare Estic ormejant un clipper per venir-te a rescatar (ja que et deixes...) però està mu mal això de trobar tripulació... I jo vaig començar un curs a CCC de capità pirata, i, amb la primera entrega em van regalar una guitarra, i amb la segona una màquina de cosir... Crec que alguna cosa no va bé. Si no trobo gent pel clipper, ho provaré amb un prao... Si no, sempre seré amb tu virtualment. Bona nit... Petó pirata. :)
Barbollaire... saps que també en té 7 el meu amoret madrileny? però des que el conec que li poso 9 anys... deu ser perquè m'agrada el 9, no ho sé... I sí, desmunten a qualsevol. A mi em va fer un dibuix, i després va anar corrents cap a sa mare a dir-li que "le he regalado mi dibujo a neus, así se acordará de mi"... Una abraçada :*)
Father, Son
ResponElimina(Peter Gabriel Album: OVO)
Father, son
Locked as one
In this empty room
Spine against spine
Yours against mine
Till the warmth comes through
Remember the breakwaters down by the waves
I first found my courage
Knowing daddy could save
I could hold back the tide
With my dad by my side
Dogs, plows and bows
We move through each pose
Struggling in our separate ways
Mantras and hymns
Unfolding limbs
Looking for release through the pain
And the yogi's eyes are open
Looking up above
He too is dreaming of his daddy's love
With his dad by his side
Got his dad by his side
Can you recall
How you took me to school
We couldn't talk much at all
It's been so many years
And now these tears
Guess I'm still your child
Out on the moors
We take a pause
See how far we have come
You're moving quite slow
How far can we go
Father and son
With my dad by my side
With my dad by my side
Got my dad by my side
With me
jo m'estimo més no pensar en l'esguard dels nens...
ResponEliminabona nit, barbollaire : )
no havia vist les bones nits al meu bloc i he passat per aquí... en fi. Bona nit!! Fa fred al vallès bbbbrrrrr
ResponEliminaA mi m'agraden, aquestes festes, què voleu que us digui? dec ser rareta...
ResponEliminai el millor de tot, en això tens raó, l'esguard dels nens. Si.
Bona nit, estimat Corto Maltese!
A mi m'estressen aquestes festes...ja voldria que sigues finals de gener!
ResponEliminaun peto
Seguint rastres he passat per aquí....
ResponEliminaEs fàcil perdre ja tot sentit?
Fins i tot els menunts comencen a pedre il-lusió. Perill!!
Sempre tinc però esperança quan admiro aquests blocs tan fantàstics....m'ajuda a no perdre l'esperança.
;-)endavant!
A veure, a veure, que encara semblarà que sóc el cosí tercer d’Herodes...
ResponEliminaLa festa, el que hauria de representar Nadal, (independentment del que pugui pensar o creure) m’agrada i molt. Tot l’entorn on hem ficat aquesta festa, santa patrona del consumisme més desbocat, NO!
La obligació de ser feliç, desitjar felicitat: NO!
La frase: “Aquestes festes que conviden al recolliment i la pau interior....” Ja no es cert. Aquestes festes conviden, si, però a cava, perfums,....
Eii! Igual això és un trauma degut a que als 10, 11 anys vaig entendre el significat de la lletra d’una Nadala. Aquella que diu:
“La Nochebuena se viene (tururú),
la Nochebuena se va.
Y nosotros nos iremos
y no volveremos más”...
I ara per acabar-ho de rematar: Us heu adonat que els llums que pengen son, cada vegada, més ecològic-depriments?? I han de ser així per estalviar energia, etc, etc,... Però els que ja tenim una certa edat, i de capital, encara recordem l’arbre de Can Jorba... I totes aquells llums....
Veieu, em poso melangiós...
Jana Gràcies per venir i entrar a casa.
ResponEliminaPosat còmode.
Vols pendre res?
Sigues tanta estona com vulguis i torna sempre que et vagui.
Petó de benvinguda. :)
Estimat CM: els llums que pengen al meu poble, més que ecoògic- depriments són la cosa més hortera que he vist mai!!!
ResponEliminaConcretament hi ha un carrer que l'han guarnit amb un sol rei, muntat en un camell (que és el que toca, és clar) i a ambdós costats, uns paquetets que són el triple de grossos que el rei i el camell junts. Diguem que la perspectiva no seria lo seu. Diguem que si no saben fer res més valdria més que no posessin llumetes. Diguem que m'agrada molt més una tira de llum blanca, o si molt m'apures, la llum de la lluna damunt del mar.
Toma! (jo, que estic vacunada contra la cursileria, ara m'estic tornant tonta). Vine i salva'm, que em deixo!
;)
(tercer intent d'enviament, prèvia còpia de paraulota impossible, cagonlamar)
Un petó graaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan i lluminós (au)
Torno de passar tres dies de mirar-me el món desde la perspectiva d'una meravella d'ulls verds de 9 anys, m'he pogut permetre el luxe d'oblidar-me de responsabilitats autoimposades.
ResponEliminaRealment l'esguard dels infants és meravellós, la seva imaginació no té límits, la seva ilusió tampoc.
Un petó.
És imprescindible mirar-se la vida amb ulls d´infant quan no acabem d´entendre les coses, casualment així, descobrim el per què de les coses!
ResponEliminassssssshhhhhhhhhhhhht... bona nit...
ResponEliminaelur Jo tinc un "trasto" de 7. I em desmonta quan, se'm llença al coll i em fa un petó llaaaaaaaaaaaaaaaaaaarg... (els altres dos son uns ganàpies que ja van a la seva).
ResponEliminaPetó. :)
gemminola Estem d'acord. Si perdem del tot la capacitat de mirar com els nens que vem ser...potser ja no tindrem remei. Petó :)
Arare Estic ormejant un clipper per venir-te a rescatar (ja que et deixes...) però està mu mal això de trobar tripulació... I jo vaig començar un curs a CCC de capità pirata, i, amb la primera entrega em van regalar una guitarra, i amb la segona una màquina de cosir... Crec que alguna cosa no va bé.
Si no trobo gent pel clipper, ho provaré amb un prao...
Si no, sempre seré amb tu virtualment.
Bona nit... Petó pirata. :)
Barbollaire... saps que també en té 7 el meu amoret madrileny? però des que el conec que li poso 9 anys... deu ser perquè m'agrada el 9, no ho sé...
ResponEliminaI sí, desmunten a qualsevol. A mi em va fer un dibuix, i després va anar corrents cap a sa mare a dir-li que "le he regalado mi dibujo a neus, así se acordará de mi"...
Una abraçada :*)