Zero







Converses glaçades.
Afonia àtona.


Recerca de remeis

a herboristeries

elegants.


Esclat de murtra

damunt esculleres

colèriques.


Nuesa òptica asexuada.


Zero.

Comentaris

  1. COM UN ARBRE NU
    (Lluís Llach – Geografia)

    Com un arbre nu,
    com dibuix fet al vent,
    com un arbre nu,
    jo, l'ocell.

    Com del mar un port,
    món silent,
    cau d'amor,
    com del mar un port,
    jo, el vaixell.

    L'infinit tot d'un cop
    i el silenci absolut.
    Som el món sencer
    i també el no-res.

    Tanca els ulls: som esperit.
    Obre els ulls: som el cos.
    Som la llum del sol,
    de la nit la foscor.

    Com un llibre blanc
    on hi ha escrit el meu nom.
    Com un llibre blanc,
    jo, aquell mot.

    Com una cançó,
    joc del so
    joc del to.
    Com una cançó,
    jo, l'acord.

    ResponElimina
  2. Barbollaire, ja m'agradaria ja... Però tinc la sensació que cada vegada està més morta..., que cada dia desapareix una mica més d'ella... No sé, crec que tot això se m'està menjant a mi i a ella... Sento no escriure aquest dies però tinc moltíssima feina i el que escric no ho vull penjar...
    Per cert, m'alegro que t'hagi agradat perquè a mi no m'acaba de fer el pes i no m'agrada, suposo que ja l'anire retocant...
    Petons

    Per cert, cada dia m'agrada més i més el teu bloc, els teus poemes, les teves imatges i la teva música.. No canviis mai..

    ResponElimina
  3. Uaa-la, silencis què un ja té una edat, i em fas possar vermell amb això que em dius...

    Petons, nina. :)

    ResponElimina
  4. Espero que aquest zero no sigui a l'esquerra. Els de la banda dreta són més profitosos :)

    ResponElimina
  5. Les herboristeries que jo recordo no eren elegants... eren com patis de bruixes, tots plens d'herbes i flors.

    I la murtra, al costat del mar, fa una flaire brillant i difícil d'explicar.

    El conjunt buit pot ser l'equivalent a un silenci, tan important al pentagrama.

    Barbollaire, no he entès res, però és bonic.

    Un somriure :D

    ResponElimina
  6. Això és gairebé el 'no res'.

    Bona setmana!

    ResponElimina
  7. porta a pensar en moltes coses. A mi em recorda a la hipocresia... però sota la veritat de les més belles paraules.

    ResponElimina
  8. bitxo És simplement zero. Però procurarem que no rellisqui a l'esquerra. Petó :)

    Arare Avui era més aviat surrealista que impresionista. Res més. Petó. :)

    monalitza Bona setmana per tu també. Gràcies per venir. ;-)

    home de la música Gràcies!! Què bonic això que dius, encara que pugui semblar dur. ;-)

    ResponElimina
  9. La sort es que, després del zero, ve tota la resta!
    Un peto!

    ResponElimina
  10. Justine Gràcies per venir!!
    Si usplau possat còmode, i si hi ha res que pugui fer per tu, no ho dubtis...

    Un petó. ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada