Barbollaire, ja m'agradaria ja... Però tinc la sensació que cada vegada està més morta..., que cada dia desapareix una mica més d'ella... No sé, crec que tot això se m'està menjant a mi i a ella... Sento no escriure aquest dies però tinc moltíssima feina i el que escric no ho vull penjar... Per cert, m'alegro que t'hagi agradat perquè a mi no m'acaba de fer el pes i no m'agrada, suposo que ja l'anire retocant... Petons
Per cert, cada dia m'agrada més i més el teu bloc, els teus poemes, les teves imatges i la teva música.. No canviis mai..
COM UN ARBRE NU
ResponElimina(Lluís Llach – Geografia)
Com un arbre nu,
com dibuix fet al vent,
com un arbre nu,
jo, l'ocell.
Com del mar un port,
món silent,
cau d'amor,
com del mar un port,
jo, el vaixell.
L'infinit tot d'un cop
i el silenci absolut.
Som el món sencer
i també el no-res.
Tanca els ulls: som esperit.
Obre els ulls: som el cos.
Som la llum del sol,
de la nit la foscor.
Com un llibre blanc
on hi ha escrit el meu nom.
Com un llibre blanc,
jo, aquell mot.
Com una cançó,
joc del so
joc del to.
Com una cançó,
jo, l'acord.
Barbollaire, ja m'agradaria ja... Però tinc la sensació que cada vegada està més morta..., que cada dia desapareix una mica més d'ella... No sé, crec que tot això se m'està menjant a mi i a ella... Sento no escriure aquest dies però tinc moltíssima feina i el que escric no ho vull penjar...
ResponEliminaPer cert, m'alegro que t'hagi agradat perquè a mi no m'acaba de fer el pes i no m'agrada, suposo que ja l'anire retocant...
Petons
Per cert, cada dia m'agrada més i més el teu bloc, els teus poemes, les teves imatges i la teva música.. No canviis mai..
Uaa-la, silencis què un ja té una edat, i em fas possar vermell amb això que em dius...
ResponEliminaPetons, nina. :)
Espero que aquest zero no sigui a l'esquerra. Els de la banda dreta són més profitosos :)
ResponEliminaLes herboristeries que jo recordo no eren elegants... eren com patis de bruixes, tots plens d'herbes i flors.
ResponEliminaI la murtra, al costat del mar, fa una flaire brillant i difícil d'explicar.
El conjunt buit pot ser l'equivalent a un silenci, tan important al pentagrama.
Barbollaire, no he entès res, però és bonic.
Un somriure :D
Això és gairebé el 'no res'.
ResponEliminaBona setmana!
porta a pensar en moltes coses. A mi em recorda a la hipocresia... però sota la veritat de les més belles paraules.
ResponEliminabitxo És simplement zero. Però procurarem que no rellisqui a l'esquerra. Petó :)
ResponEliminaArare Avui era més aviat surrealista que impresionista. Res més. Petó. :)
monalitza Bona setmana per tu també. Gràcies per venir. ;-)
home de la música Gràcies!! Què bonic això que dius, encara que pugui semblar dur. ;-)
La sort es que, després del zero, ve tota la resta!
ResponEliminaUn peto!
Justine Gràcies per venir!!
ResponEliminaSi usplau possat còmode, i si hi ha res que pugui fer per tu, no ho dubtis...
Un petó. ;)