Novembre



Canvio totes
les orientacions de les meves brúixoles
per tal de trobar el senyal
que em porti a la sortida.

Lluitant fins l’esgotament
Cada pas.
Car sols així seré lliure
d’aquesta opressió malsana,
malaltissa,
que provoca aquesta falta de colors
purs.

Mireu-me doncs!
No soc el guia, ni posseeixo cap veritat.
Un més entre vosaltres assedegat d’estimació,
abraçades, petons.

Respirant la necessitat d’una mà
que dibuixi paraules al meu cos
en una llengua oblidada.

Comentaris

  1. Once In A While
    (Madeleine Peyroux)

    From bad luck
    I'm walking away
    I'm not getting stuck
    I'm not gonna stay
    To good things
    I'm moving ahead
    I'm tired of dying
    I'm living instead

    Once in a while I'll wake up
    Wondering why we gave up
    But once in a while
    Comes and it fades away

    The sun's up and lighting the sky
    I never could see it
    It just passed me by
    Good things keep moving along
    I'm not looking backward
    For something that's gone

    Once in a while I'll wake up
    Wondering why we gave up
    But once and a while
    Comes and fades away

    I don't know what love is
    I'm selfish and lazy
    And when I get scared
    I can act like I'm crazy

    When I think of your kisses
    I'm still gonna smile
    I'm still gonna miss you
    Once in a while
    Once in a while

    Once in a while I'll wake up
    Wondering why we gave up
    But once in a while
    Comes and it fades away

    Good things keep moving ahead
    I'm tired of dying
    I'm living instead

    ResponElimina
  2. UN més entre nosaltres, però amb les paraules precises.
    Bonic poema. Bon dia!

    ResponElimina
  3. Aquest udol elegant amb que enyores allò que desitges només és possible de la veu d'un pintor amb molts colors purs a la paleta.
    Just paint!

    ResponElimina
  4. arare_ Gràcies! Bon dia i bon mar!
    liendre En aquest temps de mestissatges, fins i tot el temps (meteorològic) sembla incapaç de ser el que pertoca per l'epoca de l'any (si, si ja ho sé efecte hivernacle... :P). En realitat parlava d'això.
    De que, trobo, aquesta "no-Tardor-del-tot" ens està afectant d'alguna manera. Com a qualsevol altre éspecie animal.
    Però fent una relectura, veig que és prou fosc (o obert, no ho sé) per que cadascú entengui allò que li escau més.
    Uaaaaaaaala, quina paranoia he deixat anar...!!
    Perdoneu. Petons :)

    ResponElimina
  5. "Respirant la necessitat d'una mà
    que dibuixi paraules al meu cos
    en una llengua oblidada."

    Aquest darrer paràgraf m'ha captivat especialment... :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada