divendres, 10 de novembre de 2006

Novembre



Canvio totes
les orientacions de les meves brúixoles
per tal de trobar el senyal
que em porti a la sortida.

Lluitant fins l’esgotament
Cada pas.
Car sols així seré lliure
d’aquesta opressió malsana,
malaltissa,
que provoca aquesta falta de colors
purs.

Mireu-me doncs!
No soc el guia, ni posseeixo cap veritat.
Un més entre vosaltres assedegat d’estimació,
abraçades, petons.

Respirant la necessitat d’una mà
que dibuixi paraules al meu cos
en una llengua oblidada.

5 comentaris:

barbollaire ha dit...

Once In A While
(Madeleine Peyroux)

From bad luck
I'm walking away
I'm not getting stuck
I'm not gonna stay
To good things
I'm moving ahead
I'm tired of dying
I'm living instead

Once in a while I'll wake up
Wondering why we gave up
But once in a while
Comes and it fades away

The sun's up and lighting the sky
I never could see it
It just passed me by
Good things keep moving along
I'm not looking backward
For something that's gone

Once in a while I'll wake up
Wondering why we gave up
But once and a while
Comes and fades away

I don't know what love is
I'm selfish and lazy
And when I get scared
I can act like I'm crazy

When I think of your kisses
I'm still gonna smile
I'm still gonna miss you
Once in a while
Once in a while

Once in a while I'll wake up
Wondering why we gave up
But once in a while
Comes and it fades away

Good things keep moving ahead
I'm tired of dying
I'm living instead

Arare_ ha dit...

UN més entre nosaltres, però amb les paraules precises.
Bonic poema. Bon dia!

Liendre ha dit...

Aquest udol elegant amb que enyores allò que desitges només és possible de la veu d'un pintor amb molts colors purs a la paleta.
Just paint!

barbollaire ha dit...

arare_ Gràcies! Bon dia i bon mar!
liendre En aquest temps de mestissatges, fins i tot el temps (meteorològic) sembla incapaç de ser el que pertoca per l'epoca de l'any (si, si ja ho sé efecte hivernacle... :P). En realitat parlava d'això.
De que, trobo, aquesta "no-Tardor-del-tot" ens està afectant d'alguna manera. Com a qualsevol altre éspecie animal.
Però fent una relectura, veig que és prou fosc (o obert, no ho sé) per que cadascú entengui allò que li escau més.
Uaaaaaaaala, quina paranoia he deixat anar...!!
Perdoneu. Petons :)

bitxo ha dit...

"Respirant la necessitat d'una mà
que dibuixi paraules al meu cos
en una llengua oblidada."

Aquest darrer paràgraf m'ha captivat especialment... :)

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape