Brou i mar



De la cuina estant
m’arriba la flaire
del primer brou de Tardor.
Fet tal i com ho vaig aprendre de la mare.


Escolto el lent i rítmic xup-xup
mentre, embadalit,
ressegueixo amb la mirada,
la petita escletxa de cel
que es veu des de aquesta finestra.


I una necessitat de mar,
immediata, irracional i urgent,
prenya tot el meu jo.

Comentaris

  1. La Mer
    (Charles Trenet)

    La mer
    Qu'on voit danser le long des golfes clairs
    A des reflets d'argent
    La mer
    Des reflets changeants
    Sous la pluie

    La mer
    Au ciel d'ete confond
    Ses blancs moutons
    Avec les anges si purs
    La mer bergere d'azur
    Infinie

    Voyez
    Pres des etangs
    Ces grands roseaux mouilles
    Voyez
    Ces oiseaux blancs
    Et ces maisons rouillees

    La mer
    Les a berces
    Le long des golfes clairs
    Et d'une chanson d'amour
    La mer
    A berce mon coeur pour la vie

    ResponElimina
  2. La recepta...
    Gallina
    Carcanada de pollastre
    Ossos de vedella
    Os de pernil
    Costelles de vedella
    Pilota
    Pastanagues
    Xirivies
    Nap
    Porro
    Patates
    Api
    De vegades col...
    De vegades carbassa...
    Aigua
    Un polsim de sal
    Foc lent

    ResponElimina
  3. Jo, quan arriba aquest temps, acostumo a fer una olla ben gran de caldo a primers de setmana. Per després gaudir d'una bona sopa calenta cada nit abans d'anar a dormir :)

    ResponElimina
  4. I ben bona que és...
    I fora de les tonteries aquestes de "caldo en bric"
    Tot i que he de reconeixer què, per acabar alguns menjars (rossejats, fideuàs, arrossos, estofats...) els faig servir, en comptes d'aigua.
    :)
    Benviguts al racó poetic-culinari d'en Barbollaire!!! jajajajaja!!!

    ResponElimina
  5. Caram poesia.- gastronomía junts en Ferran Adrià estaría orgullós de tu! ^^

    ResponElimina
  6. Mmmmm, un brou calentet per un dia plujós i fred. Ve de gust, ve de gust. :-)

    ResponElimina
  7. gemminola Ara he de fer les pràctiques "d'esferificacions" XDDDDD
    charleezeHe fet una olla ben gran. Si en vols... El meu fill i jo hem fet un plat amb fideus per dinar...

    ResponElimina
  8. em sona molt aquesta foto, és Tossa?

    ResponElimina
  9. Ara em menjaria un bon brou, si pots l'envies per E-mail jajaja.
    Bon poema, dona gana i tot.
    Salut!

    ResponElimina
  10. dericGràcies per la visita!! Si és Tossa.
    uribetty Gràcies company. Ja intento enviar-ho, però m'estant quedant el teclat fet un nyap, i l'escanner ni t'explico...xDDDD. Salut!

    ResponElimina
  11. eiiiiiiiiiii....mestre!!!

    ResponElimina
  12. Jo ja m'he fet un bon embolic, a veure, per passos:

    pas 1) M'encanta la cançó, com és obvi si veus el meu blog :)

    pas 2) M'encanta el brou (quin goig, trobar un home que sap cuinar el caldo amb la recepta de l'àvia)

    pas 3) Barbollaire i Corto Maltés són la mateixa persona? (que guai!)

    I crec que no em deixo cap pas. El següent seria una reflexió en veu alta:
    parlant de brous de l'àvia i de cançons de tota la vida i de personatges de còmic entranyables... me'n vaig a berenar pa amb xocolata (en voleu?)

    ResponElimina
  13. arare_ Jajajajajajajaja!!!
    És que de primer no tenia cap imatge "meva" que em fes el pes.
    I com (també) soc fan d'en Hugo Pratt vaig possar la d'en Corto.
    Però em va semblar massa cregut per part meva. Segurament, amb mi, s'avindira més la d'en Steiner (no per la beguda!!)
    Per això, ara la vaig canviant i, en aquest moment, el que veieu son els meus ulls...
    Mes endavant qui sap?

    La xocolata... negra o amb llet? jajajaja.
    Petonets de "morro" empastifat i un xic "jove carrossa". :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada