Brou i mar

De la cuina estant
m’arriba la flaire
del primer brou de Tardor.
Fet tal i com ho vaig aprendre de la mare.


Escolto el lent i rítmic xup-xup
mentre, embadalit,
ressegueixo amb la mirada,
la petita escletxa de cel
que es veu des de aquesta finestra.


I una necessitat de mar,
immediata, irracional i urgent,
prenya tot el meu jo.