El que em queda de tu


He obert la finestra a trenc d’alba,
per veure com sortia el sol.
Però una boira espessa
ho entristia tot.


He tornat al llit
amb el primer polsim de grisor.
Acotxant-me amb la teva absència.
El que em queda de tu.

Comentaris

  1. From The Beginnig (Greg Lake - EL&P - Trilogy)
    There might have been things I missed
    But don’t be unkind
    It don’t mean I’m blind
    Perhaps there’s a thing or two

    I think of lying in bed
    I shouldn’t have said
    But there it is

    You see its all clear
    You were meant to be here
    From the beginning

    Maybe I might have changed
    And not been so cruel
    Not been such a fool
    Whatever was done is done
    I just cant recall
    It doesn’t matter at all

    You see its all clear
    You were meant to be here
    From the beginning

    ResponElimina
  2. L'absencia és tan adhesiva i suggestiva com la resina...

    ResponElimina
  3. ..I patim el perill de quedar atrapats en ella, i quedar perpetuats en ambre... cert, liendre, cert.

    ResponElimina
  4. Les absències de persones són com l'albada, tarden a tornar però saps que ho farà, tard o d'hora, d'una manera o altra.
    Salut! Bon poema.

    ResponElimina
  5. L'absència acaba per xuclar l'ànima dels dèbils d'esperit. Però sempre hi ha algun d'ells que es rebel·la contra el seu destí i llavors l'absència no fa més que reforçar el seu esperit malaltís...

    ResponElimina
  6. Però és un fet què, excepte vagi molt errat, a tots ens toca en algun moment o altre, ens afecta d'una manera o d'un altre i la oblidem més aviat o més tard...

    Per que, en el moment menys esperat en retorni al dins: especialment si és una absència estimada

    ResponElimina
  7. Bona nit, barbollaire.

    He vingut a visitar el teu raconet acabat d'estrenar. Li has donat un toc molt personal i agradable, que fa sentir molt a gust.

    Et desitjo molta sort, i que aquesta pàgina t'aporti bones sorpreses i alegries.

    T'agraeixo també els teus comentaris - i l'enllaç - a l'a mitjanit, que, malgrat no respondre mai, segueixo amb molta atenció.

    Endavant, t'aniré llegint en silenci.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tu, mitjanit, per passar a visitar-me. M'agrada tant com escrius!!
    Sempre seràs ben rebuda aquí.
    I jo continuaré passant per "casa teva" i, si m'atreveixo, t'aniré deixant mirades, o colors, o silencis.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada