El que em queda de tu
He obert la finestra a trenc d’alba,
per veure com sortia el sol.
Però una boira espessa
ho entristia tot.
He tornat al llit
amb el primer polsim de grisor.
Acotxant-me amb la teva absència.
El que em queda de tu.
per veure com sortia el sol.
Però una boira espessa
ho entristia tot.
He tornat al llit
amb el primer polsim de grisor.
Acotxant-me amb la teva absència.
El que em queda de tu.
From The Beginnig (Greg Lake - EL&P - Trilogy)
ResponEliminaThere might have been things I missed
But don’t be unkind
It don’t mean I’m blind
Perhaps there’s a thing or two
I think of lying in bed
I shouldn’t have said
But there it is
You see its all clear
You were meant to be here
From the beginning
Maybe I might have changed
And not been so cruel
Not been such a fool
Whatever was done is done
I just cant recall
It doesn’t matter at all
You see its all clear
You were meant to be here
From the beginning
L'absencia és tan adhesiva i suggestiva com la resina...
ResponElimina..I patim el perill de quedar atrapats en ella, i quedar perpetuats en ambre... cert, liendre, cert.
ResponEliminaLes absències de persones són com l'albada, tarden a tornar però saps que ho farà, tard o d'hora, d'una manera o altra.
ResponEliminaSalut! Bon poema.
L'absència acaba per xuclar l'ànima dels dèbils d'esperit. Però sempre hi ha algun d'ells que es rebel·la contra el seu destí i llavors l'absència no fa més que reforçar el seu esperit malaltís...
ResponEliminaPerò és un fet què, excepte vagi molt errat, a tots ens toca en algun moment o altre, ens afecta d'una manera o d'un altre i la oblidem més aviat o més tard...
ResponEliminaPer que, en el moment menys esperat en retorni al dins: especialment si és una absència estimada
Bona nit, barbollaire.
ResponEliminaHe vingut a visitar el teu raconet acabat d'estrenar. Li has donat un toc molt personal i agradable, que fa sentir molt a gust.
Et desitjo molta sort, i que aquesta pàgina t'aporti bones sorpreses i alegries.
T'agraeixo també els teus comentaris - i l'enllaç - a l'a mitjanit, que, malgrat no respondre mai, segueixo amb molta atenció.
Endavant, t'aniré llegint en silenci.
Moltes gràcies a tu, mitjanit, per passar a visitar-me. M'agrada tant com escrius!!
ResponEliminaSempre seràs ben rebuda aquí.
I jo continuaré passant per "casa teva" i, si m'atreveixo, t'aniré deixant mirades, o colors, o silencis.