dijous, 19 d’octubre de 2006

El que em queda de tu


He obert la finestra a trenc d’alba,
per veure com sortia el sol.
Però una boira espessa
ho entristia tot.


He tornat al llit
amb el primer polsim de grisor.
Acotxant-me amb la teva absència.
El que em queda de tu.

8 comentaris:

barbollaire ha dit...

From The Beginnig (Greg Lake - EL&P - Trilogy)
There might have been things I missed
But don’t be unkind
It don’t mean I’m blind
Perhaps there’s a thing or two

I think of lying in bed
I shouldn’t have said
But there it is

You see its all clear
You were meant to be here
From the beginning

Maybe I might have changed
And not been so cruel
Not been such a fool
Whatever was done is done
I just cant recall
It doesn’t matter at all

You see its all clear
You were meant to be here
From the beginning

Liendre ha dit...

L'absencia és tan adhesiva i suggestiva com la resina...

barbollaire ha dit...

..I patim el perill de quedar atrapats en ella, i quedar perpetuats en ambre... cert, liendre, cert.

Uribetty ha dit...

Les absències de persones són com l'albada, tarden a tornar però saps que ho farà, tard o d'hora, d'una manera o altra.
Salut! Bon poema.

bitxo ha dit...

L'absència acaba per xuclar l'ànima dels dèbils d'esperit. Però sempre hi ha algun d'ells que es rebel·la contra el seu destí i llavors l'absència no fa més que reforçar el seu esperit malaltís...

barbollaire ha dit...

Però és un fet què, excepte vagi molt errat, a tots ens toca en algun moment o altre, ens afecta d'una manera o d'un altre i la oblidem més aviat o més tard...

Per que, en el moment menys esperat en retorni al dins: especialment si és una absència estimada

a mitjanit ha dit...

Bona nit, barbollaire.

He vingut a visitar el teu raconet acabat d'estrenar. Li has donat un toc molt personal i agradable, que fa sentir molt a gust.

Et desitjo molta sort, i que aquesta pàgina t'aporti bones sorpreses i alegries.

T'agraeixo també els teus comentaris - i l'enllaç - a l'a mitjanit, que, malgrat no respondre mai, segueixo amb molta atenció.

Endavant, t'aniré llegint en silenci.

barbollaire ha dit...

Moltes gràcies a tu, mitjanit, per passar a visitar-me. M'agrada tant com escrius!!
Sempre seràs ben rebuda aquí.
I jo continuaré passant per "casa teva" i, si m'atreveixo, t'aniré deixant mirades, o colors, o silencis.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape