fer temps per ser tempsque no dura un segonfruïes i fugiesals confins del llitjo acaronava el buitque les teves mansmai van omplir
No puc entendre com hagin pogut censurar el blog, amb aquesta imatge tan maca i totes les que poses, així com el teus poemes tractats amb tanta delicadesa... Potser algú tenia enveja?...Ben tornat! Aferradetes, nin dolç.
Havia deixat un comentari en aquest post.Jo també havia pensat en algú que et tingui enveja. Casumdena!M'alegro que hagis pugut tornar.Abraçades
No puc entendre com hagin pogut censurar el blog, amb aquesta imatge tan maca i totes les que poses, així com el teus poemes tractats amb tanta delicadesa... Potser algú tenia enveja?...
ResponEliminaBen tornat!
Aferradetes, nin dolç.
Havia deixat un comentari en aquest post.
ResponEliminaJo també havia pensat en algú que et tingui enveja. Casumdena!
M'alegro que hagis pugut tornar.
Abraçades