Anònims - CXCIV -

 

(La Carbonera. Girona. Temps de Flors. Maig 2026. Fujifilm XH-2)

trobar-te per sorpresa
violeta sobre blanc
en vells escrits 
de tinta digital

tant de bo hi hagués res
que pogués fer o dir
tal vegada trobar aquell adéu 
que mai vas pronunciar

i tot i així
la fragància del teu cos m’envaeix
de manera sobtada
 - com un xal de clavells blancs
 que perfilen la forma del teu entrecuix -
dins la fosca de l’oblit
amarg

la turgència madura
dels teus mugrons
el borrissol breu 
del teu sexe
el bategar del cor
quan et premies
contra mi
en els darrers espasmes
de plaer

quan descobríem límits
infinits
amb llengua, llavis
i dits