Anònims - CXCIII -

 

(Plaça de Carles Buïgas. Montjuïc. Barcelona. Setembre 2011. Nikon D700)

com a somniador
se que les nostres vides
són canvis que perdem
entre horitzons de vent

però va haver un temps
on aturàvem la raó
per ser com fulles verdes
a la tardor
en capvespres dolços
de tendresa

ignorant què,
als ulls cecs del món
pecàvem
en cada carícia
de les nostres pells
que ens feien retrobar
albades d’estimació

passadissos secrets 
de cossos nus
sadollant els dins
d’amor
fent florir
el coratge d’aquells somnis

 

Comentaris

  1. Els somniadors no tindrien de perdre mai els somnis.... ; )

    ResponElimina
  2. Sempre és bon temps per "pecar"... ;-)
    Un poema que et fa somiar de nou.
    I una fotografia que em fa molta enveja, sana eh!
    Petonets, poeta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada