Anònims - CXCII -

 (Grand Station. New York. Març 2018. Nikon D750)

jo sols volia
un cop de mà
per entendre,
prudentment,
per què tot s’acaba
abans o després

estàtic
enmig una gernació
desconeguda
que omple espais
amb deixants efímers
d’ombres espectrals
farcides d’ínfules
de companyonia
insòlita
en solitud





Comentaris

  1. sa lluna6/2/26 15:18

    Això mateix em pregunto sovint...
    Una estació on aquesta pregunta te la pots fer, entre tanta gent que va i ve, moltes vegades sense mirar-se.
    Aferradetes, poeta.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas7/2/26 18:00

    A mi també m'agrada molt entendre les coses. Si no les entenem ens sentim més perduts. Aquella frase tan real de "res no dura per sempre", no és suficient.

    Avui hi ha un gran contrast entre el poema tan íntim i l'estació plena de gent i de soroll, i finalment lliguen molt bé.

    Una abraçada poeta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada