Anònims - CXC -

(Kontxa hondartza. Donostia. Novembre 2025. Fujifilm X-H2)
 
desaparèixer a poc a poc
desfent el temps
com un paper sota la pluja

ser un punt a l’horitzó

allunyar-se de tot
de tothom
 
postal descolorida
obsoleta
a la brossa
sense adreça
segell ni tampó

Comentaris

  1. Carme Rosanas10/1/26 12:06

    Aquesta fotografia no és gens descolorida. Té molta força i és molt suggeridora d'aquest sentiment d'allunyament que explica el teu poema.

    És trist, però finalment desaparèixer és el final segur que tenim. Tot i que penso que no parles pas de la mort, aquest desaparèixer que dius, que jo també sento d'alguna manera em fa pensar que potser és que ens hi hem d'anar acostumant.

    Una abraçada gegant, poeta.

    ResponElimina
  2. sa lluna10/1/26 19:46

    Quina foto més bona, tot i ser diminut, els ulls se'n van cap a ell, un passeig potser per reflexionar i allunyar-se del soroll.
    Pot ser que no hagi entès bé el que volies dir, però aquesta és la meva interpretació.
    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada