202601 Relats Conjunts

 

 
(Edvard Munch, 1899, Døden og barnet )
no vull sentir
el crit esfereïdor
del silenci fred

ni escoltar
el dolor blanc
que envaeix els dins

prémer els llavis
i tapar les orelles
perquè no fugin
les darreres paraules
retenint el darrer alé

esperar les llàgrimes
que difuminin
la teva imatge
que retinguin
la empremta 
de la darrera abraçada

fugir de la vida que marxa
a cavall
de tot l’amor 
que em regalares

Comentaris

  1. sa lluna18/1/26 13:30

    N'has tret un excel·lent poema amb el sentiment que ens deixa la imatge.

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina
  2. artur18/1/26 18:30

    Has trobat els versos escaients davant la partida del esser estimat !.
    Una abraçada !.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas19/1/26 12:50

    Quan de sentiment, en aquests versos!
    Quasi fas que jo també em tapi les orelles.
    M'agrada molt.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Nuria de Espinosa25/1/26 15:25

    Un poema que refleja muy bien la imagen, genial, mejor no escuchar. Un abrazo

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada