(Nena tibetana - Hiperrealisme- Liu Yun Sheng - 1937)
és la teva mirada un mirall de desesperança acostumada a una tendra solitud esquitxada, tal vegada, de moixaines malgirbades de somriures tímids d’abraçades tèbies
paisatges intensos brollant imparables del fons dels teus ulls grans i innocents
Uf! No ha quedat el meu comentari... No sé si te'l trobaràs per algun lloc, però intentaré repetir-lo.
Deia que m'agraden molt aquests versos i sobretot "paisatges intensos brollant imparables del fons dels teus ulls"
Me'ls he mirat molta estona aquests ulls, i tot el que dius m'ha passat pel cap, bé tot no, això dels paisatges no ho havia pensat, però em sembla una manera molt bonica de dir que d'aquests ulls en surten tantes coses i tanta profundiat que entendreixen i aclaparen una mica.
Motes gràcies per aquest bell poema i una abraçada immensa, poeta.
La veritat és que els seus ulls diuen això i molt més que potser ni sabem... davant d'aquest quadre no podíem tenir altra mirada...
ResponEliminaSi us plau, no diguis més que no estas al nivell, si sempre em deixes bocabadada amb els teus poemes.
Aferradetes i petonets, nin dolç.
Uf! No ha quedat el meu comentari... No sé si te'l trobaràs per algun lloc, però intentaré repetir-lo.
ResponEliminaDeia que m'agraden molt aquests versos i sobretot
"paisatges intensos
brollant
imparables
del fons dels teus
ulls"
Me'ls he mirat molta estona aquests ulls, i tot el que dius m'ha passat pel cap, bé tot no, això dels paisatges no ho havia pensat, però em sembla una manera molt bonica de dir que d'aquests ulls en surten tantes coses i tanta profundiat que entendreixen i aclaparen una mica.
Motes gràcies per aquest bell poema i una abraçada immensa, poeta.