Anònims - CLXXXI -
(Platja de l'Escar. El Port de la selva. Agost 2025. Fujifilm X100F)
salpar un capvespre
segurs que la memòria
és un matí pàl·lid
a les puntes dels dits
sabent qui som
i deixant les estrelles
marcar la distància del viatge
més enllà de qualsevol absència
el millor que ha passat mai
contaré noves històries
el pitjor que ha passat mai
encara estimo
el cel és en algun
lloc de la ment
M'agrada molt aquest poema. Quin final més maco, més contundent i més cert: el cel és en algun lloc de la ment.
ResponEliminaI la fotografia és preciosa. Quins cels que ens regales darrerament!
Una abraçada, poeta!