Anònims - CLXXVIII -

(La Seu. Palma. Mallorca. Agost 2009. Nikon D700)

llàgrimes de colors
llençades contra els murs
de la fragilitat
dibuixen totes les flors
de la nit

brases esgotades
quan res no és igual
i el pecat del nostre amor
sols és com l’ombra
del bes misteriós
d’un desconegut

buit per omplir
una necessitat
 

Comentaris

  1. sa lluna2/8/25 21:49

    Una foto impressionant de la Seu. ;-)

    Ho diré d'una altra manera, sempre és una "necessitat" omplir buits, encara que sapiguem que no s'omplen.

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas3/8/25 20:53

    Quina intensitat de color!
    I quants buits que ens queden per omplir, a tots plegats!
    I cada vegada. menys temps per aconseguir-ho.
    Una abraçada, Miquel Àngel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada